2348
2348
Any: 2000
Comarca: Barcelonès
Data de publicació: 05/01/2018 01:50
Bàscula
Soc una noia que no em considero ni obesa ni molt prima (1,63cm-49,5), el problema és que fa un temps em vaig començar a pesar per curiositat més que res. Llavors vaig començar a tindre com una necessitat de pesar-me constantment, fins a tal puny de que menjava qualsevol cosa i m'anava a pesar aver si m'havia engreixat, vaig començar a veure que no era normal que hagués de dependre tant d'aquest aparell,(no he deixat de menjar ni molt menys, continuo menjant igual) el problema és q per un dia per l'altre pesava 50 i a l'altre 49,5 i llavors quan arribava aquest pes de 50 menjava menys per tornar al pes d'abans, tinc por de que això arribi a una obsessió, ara estic intentant a poc a poc no pesar-me tant i no tindré aquesta necessitat, creieu que això pot derivar a un trastorn alimentari?
Carlota López Ballestar
Carlota López Ballestar
Data de publicació: 08/01/2018 12:07
Bon dia guapa!

Primer de tot gràcies per escriure. 

Només començar tu dius que no et consideres obesa ni molt prima. Si mirem el teu pes i la teva alçada ens mostra que el teu pes ara mateix és insuficient, és a dir, està per sota del que tindries que tenir.

Suposo que si hi ha aquesta preocupació pel pes i per tant la dependència a la bàscula és perquè no et sents massa satisfeta amb el teu cos. Com tu dius, menjaves alguna cosa i ja anaves directe a veure si el teu pes havia variat. 

Molts cops ens pensem que el pes només està relacionat amb el que mengem però no és així. Primer de tot has de saber que el pes és la suma dels ossos, l'aigua del teu cos, la massa muscular i el greix.

A més, les hormones i el cicle menstrual fan que el nostre pes fluctuï molt. No podem fer cas dels canvis que hi hagi a la bàscula D’un dia a l’altre o d’una setmana a l’altre poden sortir coses diferents a la bascula però no implica que realment hagis pujat de pes. Per això la recomanació és no pesar-se. El que s’ha de fer és pesar-se quan anem al metge però no a casa, ni cada setmana i ni molt menys cada dia. Això és el primer que crec que hauries de deixar de fer, perquè aquesta obsessió no t’ajuda en res i només fa que et sentís malament i culpable. 

Penso que pot haver-hi una mica de distorsió corporal… per el que deies al principi, de que no estàs prima, quan el teu pes és insuficient.

Penso que estaria molt bé que parlis de tot això amb la teva família i que entenguin la teva preocupació. Penso que estaria bé poder-te plantejar-vos anar a un psicòleg per poder treballar la teva autoestima i la insatisfacció corporal. És el meu consell. Per això si voleu podeu venir un dia a l’Associació i en parlem, perquè m’agradaria que m’expliquessis perquè és tant important per tu el pes, que representa…

Si voleu podeu trucar-nos (www.acab.org) i en parlem cara a cara.

Una abraçada molt gran

Carlota López Ballestar
Psicòloga



Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.