Torrada amb formatge
Torrada amb formatge
Any: 2003
Comarca: Noguera
Data de publicació: 01/07/2018 20:58
Què n'opineu, de la meva situació?
Hola

Bé, us començo a explicar des d'on jo crec que va començar tot. A finals de primer de la Eso, em vaig discutir amb unes amigues, amb les meves millors amigues, en aquell moment em vaig sentir molt sola ja que , tal i com he dit previament, eren les meves millors amigues i mai havia sentit una connexió tant especial amb elles. Llavors, em vaig separar d'elles, pensant que era el millor que havia pogut fer en aquell temps, perquè no erem de les populars i llavors vaig decidir que començar un nou capítol de la meva vida oblidant-me del passat seria el millor que em podria passar en aquella situació. Però tot va resultar ser tot el contrari. En aquell estiu no vaig quedar massa amb les noves amigues ja que quasi no havia parlat amb elles i no hi tenia afinitat.

Quan va començar segon d'eso jo em pensava que faria amigues molt ràpid i que tothom m'acceptaria i que seria feliç, i doncs no va ser així, jo era molt tancada i autoexigent amb els demés, i aquest fet em va provocar que m'endinses en una profunda depressió (almenys això crec jo perque mai ho van diagnosticar pero tots els sintomes apuntaven auna depressio i fins i tot ho vaig buscar a internet i tot concordava), fins i tot vaig pensar en que si d'aqui uns anys continuava igual acabaria amb tot, amb les meves preocupacions constants, amb les nits que em passava plorant, els dies sola... A finals d'aquell curs vaig fer un esforç molt gran per aconseguir riure de veritat, (no com abans que era tot més fals que fals) i tot i que en alguns moments tornava a caure vaig estar molt millor, vaig fer alguns amics que encara conservo i pel que sembla tot millorava. Tot i que aquell estiu no vaig quedar amb ningu ja que vaig preferir no forçar les relacions noves vaig ser feliç.

A tercer de la eso vaig començar molt feliç, oblidant tot el que havia passat, fent cas dels consells que em donaven la gent, sent més oberta, menys autoexigent. Vaig fer noves amigues i els del curs passat els vaig mantenir, aquest curs m'ha anat genial en l'àmbit d'amistats però el problema es que aquest curs he començat a no menjar, vaig deixar de menjar i la veritat es que em sentia molt millor, la gent em troava molt millor i continuava així. Vaig passar de pesar 45kg, a pesar-ne 35. En aquells moments em marejava molt i jo n'era del tot conscient i llavors vaig decidir guanyar pes, ja que vaig estar informant-me de l'anòrexia i em va venir pànic. Ara peso 42 kg i tot i que m'agradaria, em costa molt pujar de pes, ja que no tinc gana i em mig agrado d'aquesta manera. Medeixo 158cm. La cosa està en que en el que portem d'estiu em sento com una p*** m****, i la veritat es que no se el perque, tinc por de que sigui l'anorexia que mesta devorant, per el que he llegit, ja no tinc il·lusió de fer coses que abans si...fins i tot moltes vegades penso en acabar en tot d'una vegada

Els hi contaria als pares però prefereixo que aquesta sigui l'únicaopció, ja que prefereixo solucionar les coses pel meu compte i no preocupar-los.

Ara que ho sabeu tot la qüestio es: hi ha algun consell per a sentir-me millor, que creieu que tindria que fer per a pujar els ànims, ja que d'autoestima quasi no en tinc. És anorèxia? Si es que si que em farien? Quin es el tractament normalment per anorèxia? També tinc la sensació de que no tinc amics i tal i no se que fer en aquest llarg estiu que em queda per davant.

Ajudeu-me perquè ja se que aacabar amb tot es la unica solucio pero tal i com estic ara no ho vec com una solucio tant dolenta, no m'agradaria fer-ho pero a vegades se que no em queda remei si continuo així

Què n'opineu, de la meva situació?
Carlota López Ballestar
Carlota López Ballestar
Data de publicació: 03/07/2018 17:18
Bona tarda bonica!

Primer de tot vull donar-te les gràcies per explicar-me això, imagino que no ha estat fàcil parlar de tots aquests moments que t’han fet tant mal. Crec que ets una persona molt forta i molt valenta, no sé com pots fer tot això sense demanar ajuda… es totalment innecessari.

Una de les coses més importants quan no et sents bé és donar-te compte que no estàs sola i sentir-te acompanyada. Per això et recomano:

-parla amb els teus pares, explica el que t’està passant i intenta recolzar-te amb ells. Demana-li al que tinguis més confiança que faci coses amb tu. Jo també t’aconsello que expliquis el que està passant amb el tema del pes. 

-Parla amb les teves noves amistats, no t’aïllis, proposa fer plans durant l’estiu. Explica a la persona amb la que tinguis més confiança que estàs trista i segur que et farà costat.

-Apuntat a alguna activitat on hi hagi més persones. Així coneixeràs gent nova i faràs una cosa divertida. 

Hi ha una cosa molt important i que vull que te la quedis per tu. Sempre hi ha solucions… sempre. Hi ha una frase que m’encanta que diu “No prenguis decisions permanents basades en emocions temporals”. Això passarà i trobaràs la manera de sentir-te millor amb tu mateixa.

Crec que portes moltes coses a la motxilla que t’ho han fet passar malament i crec que t’aniria molt bé rebre l’ajuda d’un psicòleg.

No només t’escoltarà sinó que podràs parlar de tot el que sents i et donarà eines per gestionar les teves emocions. Hi ha mil coses a fer abans de plantejar-te acabar amb tot. Però crec que només el fet de que ho pensis fa que sigui súper important demanar i rebre ajuda.

Si vols podries venir un dia d’aquest més a l’Associació amb el teu pare o la teva mare i en parlem amb més calma. Crec que et podrem ajudar més si ens veiem.

Et deixo la web perquè pugis agafar el telèfon http://www.acab.org

">www.acab.org

El tema del menjar, de l’autoestima i del pes està relacionat amb tot aquest malestar emocional… amb tot el que t’ha passat i per tant també serà important poder-ho treballar amb el psicòleg.

Una abraçada preciosa!

Qualsevol cosa estem aquí.

Carlota López Ballestar
Psicòloga

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.