persona
persona
Any: 2003
Comarca: Barcelonès
Data de publicació: 06/07/2018 17:09
No se com sortir d'aixó
Jo de petit era aixi una mica grassonet i tal. Pero no se perque fa uns 7 mesos em vaig començar a obsessionar amb el pes i em vaig aprimar molt, pero com que sempre porto roba ampla i tal ningu s'ha adonat de que estic molt prim, fins i tot jo soc conscient pero esque no se com parar. Faig una dieta de 1000 kcal al dia i em mato a fer exercici moltes vegades, pero sempre em marejo. Si menjo algun aliment "prohibit" em sento fatal i tinc com la necesitat de compensar-ho. Els meus pares mai em presten atenció i no tenim bona relació i no els hi he explicat. Hi ha vegades que els hi dic que vaig a dinar fora per no haver de menjar. Els meus amics si que hi han hagut vegades que ho han sospitat hi han llençat indirectes per intentar que els hi expliqui, pero no se. Faig 164 i peso 43 kg, es massa poc no? Em vull recuperar pero es que aixo es com una adicció i no puc parar, i es clar, cada cop la dieta es mes intensa i no vull acabar menjant 500 kcal al dia ni acabar a un hospital ni res... A mes que la gent veu extrany que un noi pateixi un trastorn alimentari i aixo em fa sentir encara mes sol.
Gracies per la feina que feu.
Carlota López Ballestar
Carlota López Ballestar
Data de publicació: 09/07/2018 13:51

Bon dia guapo!

Primer de tot vull donar-te les gràcies per escriure al consultor, imagino que no ha estat fàcil i que ho estàs passant força malament.

Des d'aquí i sense coneixe't evidentment no podem fer-te un diagnòstic però com tu has dit ja força indicis per pensar que pots estar patint un trastorn de la conducta alimentaria. Sé que veure-ho escrit i que t'ho digui no et deu agradar i fins i tot et deu espantar però crec que és molt important posar paraules al que t'està passant, perquè aquest serà el primer pas per poder sortir-ne. Entenc el que dius sobre el TCA i els nois, però aquest és un estereotip... hi ha nois que pateixen un trastorn alimentari i de fet cada vegada va a més ja que els mitjans de comunicació cada vegada creen un ideal de bellesa masculí més extrem i impossible d'aconseguir, igual que porta passant amb la noia des de fa molt temps. 

Hi ha varies coses que tenen en comú les persones que pateixen un TCA: la baixa autoestima, la insatisfacció corporal i voler evitar el patiment emocional. Normalment el moment en que es decideix començar a fer canvis amb el menjar o l'esport es quan estàs passant una mala època i no et sents bé... d'alguna manera tota la obsessió amb el menjar fa que no et preocupis de les coses que realment et fan mal... que et desconnectis emocionalment. Et sembla que a tu et pot haver passat alguna cosa semblant?

El cos, el menjar i el pes son important però no son el més important i crec que en el fons ho saps. A partir d'aquí vull que sàpigues que el trastorn alimentari és cura però sempre que es faci un tractament especialitzat, en primer lloc amb un psicòleg especialista. Com et dic, és un trastorn psicològic. 

Sé que el pas d'explicar-ho costa molt, que és com el teu secret millor guardat però t'estàs fent mal. 

Per això és molt important que expliquis als teus pares el que t'està passant. Estic segura de que en realitat necessites aquesta atenció... però no la demanes o la demanes d'una forma que ells no entenen. Aquest és un pas molt important. Si no pots fer-ho amb els dos fes-ho amb el que tinguis més confiança. Si veus que parlant no et sents capaç una cosa que va molt bé és escriure una carta. No s'enfadaran no pateixis, però si és important buscar una solució el més aviat possible.

Per això penso que us aniria molt bé venir un dia a l'Associació, així podem parlar-ho amb calma i podem recomanar-vos on et poden ajudar. Et deixo la pàgina web, allà hi ha el telèfon. www.acab.org

Espero que truquis i decideixis ajudar-te a tu mateix... ningú mereix patir d'aquesta manera i estar més prim no farà que et sentis millor, de veritat.

Una abraçada

Carlota López Ballestar

Psicòloga


Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.