Torrada amb formatge
Torrada amb formatge
Any: 2003
Comarca: Noguera
Data de publicació: 07/08/2018 00:09
Soc conscient de que necessito un psicòleg, tot i aixo, no se com demanar-lo
Bones,

Fa cosa d’una setmana o així vaig publicar aquesta mateixa consulta,tot i que la vau publicar sense resposta, no solamente la meva, sino també d’altres, segurament va ser un error i no pasa res, per aixo us torno a adjuntar la consulta perquè hi ha coses que magradaria solucionar i les vostres respostes m’ajuden molt per seguir endavant i entendre el que em passa,


Fa cosa d'unes setmanes o aixi em vaig comunicar amb vosaltres en la següent consulta: https://adolescents.naciodigital.cat/consultori/ampliacio/54956

pd: per si n la trobeu fa molt poc que va ser publicada i es diu que n'opineu de la meva situacio

Bé, em vau aconsellar que parles amb els meus pares sobre tot això que m'estava passant, i que em vindria molt be el Consell i l'ajuda d'un psicoleg, amb lo del psicoleg hi estic totalment d'acord ja que opino el mateix, tinc massa coses al cap, molts pensaments negatius i els tindria que treure. El problema es el tema de comentar-ho als pares, ja que creuen que estic molt be amb les amistats i ho estaba. El que ha passat aquest estiu i no entenc per que es que elles tres quedaven i a mi mai m'ho diuen. Això em fa sentir molt trista i la questio es que aixo no es solament temporal. Es a dir, ultimament he començat a mirar 13 reasons why i la questio es que m'hi he sentit molt identificada amb el personatge de la Hannah, ja que la gent creu que solament son poques coses sense importancia pero la veritat es que es molt mes que això, se't va acumulant i al final, et fa explotar. Aquesta serie m'ha fet recordar moments que crec que es el que mesta passant, es a dir, tinc la sensacio de que em sento massa identificada amb el personatge de la Hannah, i no vull acabar com ella, tot el dia estic trista, la cosa esta en que estic esperant en que comenci el nou curs per explicar-ho a l'orientador escolar i que m'ajudi, ja que ho entendra i opinara millor que els meus pares, o almenys li podre explicar amb mes detalls. El cas està en que torno a estar trista i sense ganes de fer. M'apuntaria amb alguna activitat pero pensó que soc massa gran per començar algún esport, per exemple, en el meu cas, el patinatge m'encantava, i vaig fer 2 anys a l'escola pero sento que si m'apunto ara en un equip anire molt retrassada de nivell i no vull que em posin en una edat inferior, no se que podría fer d'activitats. Quan parli amb el meu orientador intentare fer el posible per ferli entendre que potser un psicoleg es el que millor manirie pero no li vull dir directament perque potser pensa que en tinc ganes o algo aixi i no es que en tingui ganes, es que tinc la sensacio de que es la única solucio, que hauria de dir? que hauria de fer per a que ho entengues? li ensenyo les consultes? com puc millorar el meu estat d'ànim? si alguna vegada en l'estiu en que estigui molt trista em plantejes acabar amb tot, per prendre seguretat, que hauria de fer?hi ha algún altre recurs per rebre ajuda fins que no comenci el curs? algún Consell?


Moltes gràcies per tot el que feu.
Laia Reventós
Laia Reventós
Data de publicació: 07/08/2018 09:56
Hola de nou!

És molt important ser sincera amb els teus pares i tenir la valentia per explicar-los el que et ronda pel cap (pensaments, actituds, amistats, etc.) Els pares són llests però no mags, de tal manera que no poden descobrir el que et passa si no t'obres amb ells. T'animo a que intentis aproximar-te a ells, al pare o a la mare per separat o junts.


Pel que fa a les amigues que comentes que han anat quedant per separat i no t'ho han dit, seria bo que els comentessis com t'ha fet sentir el fet que no t'hagin convidat a les seves quedades. Pot ser que no ho hagin fet amb mala intenció i que hagin pensat que no t'hagués vingut de gust o que no podries. Per tant els hauries de dir, amb bones formes, el disgust que t'ha suposat saber que han estat quedant sense tu i que això t'ha afectat.


En relació a la sèrie de 13 Reasons Why i el personatge de la Hannah, és comprensible que per aspectes de la vida que t'han afectat molt, et sentis identificada amb la protagonista, però has de ser capaç de demanar ajuda abans que sigui massa tard. No esperis a iniciar el curs nou per a parlar amb l'orientador laboral. Comença parlant amb les teves amistats més properes i de més confiança i amb els teus pares. És el primer pas i el més important, tot i costar molt. A partir d'aquí ells t'ajudaran a buscar una ajuda externa com pot ser la d'un psicòleg i no haver d'esperar 1 mes i mig per a parlar amb l'orientador laboral, que està clar que un cop comencis el curs serà una figura a la que caldrà recórrer també.
No pensis tan en el que pensaran els altres, pensa en la teva salut i en el que és millor per a tu!! Tingues molt present això.


D'altra banda, mai és massa tard per a començar una activitat nova per a conèixer gent. cada any hi ha gent nova a totes les activitats i tot i que els primers dies és probable que vagis més endarrerida en el nivell, ràpidament t'enganxaràs. Ja pot ser el patinatge com bé deies, o la dança, teatre, dibuix, un cau, etc. T'animo a que ho provis i d'aquesta manera de ben segur ampliaràs els teus cercles socials, et sentiràs més animada i et mantindràs més distreta en altres aspectes :)

I si us plau, abans de posar-te molt trista i amb pensaments d'acabar amb tot, parla amb els teus éssers estimats. NO ESTÀS SOLA!!

Qualssevol consulta més saps que pots comptar amb nosaltres.
Moltes gràcies per confiar amb nosaltres.
ESTEM AQUÍ!

Una abraçada ben forta i ànims

Laia Raventos,
Psicòloga.
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.