Introvertèrrima
Introvertèrrima
Any: 2002
Comarca: Barcelonès
Data de publicació: 15/08/2018 13:09
Sóc molt tímida i insegura. Com puc millorar??
M'he penjat moltíssim d'un noi des de fa uns mesos. El cas és que fa més de tres anys k el conec i mai se m'havia passat pel cap k em pugués agradar. La veritat és que sí que em fixava en ell, i m'agradava com era, el seu sentit de l'humor i com vestia, però el veia només com un company. Vull parlar amb ell, però sóc tan tímida, que ara k m'agrada no puc ni saludar-lo. Em fa ràbia k tothom parli de vèncer les pors com volent dir k si ets tímid és perk vols, o perk et fa pal canviar, en definitiva, que ets un gandul de merda i per tant et mereixes patir la teva gran inseguretat. Necessito ajuda urgent. Com puc sentir-me més segura i parlar-li????
PD:des d'aquí envio tot el meu recolzament a la gent a la qual ningú comprèn la seva extrema i encarnada inseguretat i ofegant timidesa que li impedeix ser feliç.
Laia Sala
Laia Sala
Data de publicació: 16/08/2018 19:08

Hola Introvertèrrima, 


(m'encanta aquest nom!)

Això vol dir que et sents orgullos de les teves característiques!! La timidesa és un tret de personalitat molt vàlid a l'hora d'avaluar i analitzar la situació. Serveix per poder parar a observar com es comporten els altres i veure quin és el comportament que s'ajusta millor a la situació. 

Tens tota la raó en reinvindicar-lo! Sovint s'envien missatges sobre la "superació de la timidesa", però no és res que calgui superar sinó qüestió de temps, respecte i serenitat. Les persones tímides es relacionen amb altres persones i tenen bones amistats. L'únic que les diferencia és que necessiten més temps (o més dies) per agafar confiança amb una altra persona i parlar-hi relaxadament.

Generalment apareixen pensaments de perill: "què pensarà de mi?";"segur que dic alguna tonteria"; "no li caic bé";"deu pensar que sóc una persona estúpida"... I tots aquests pensaments són els encarregats de bloquejar-nos i complicar-nos la comunicació amb els altres. Una forma de minimitzar-ho és a través del sentit de l'humor. 

Intenta parlar amb aquest noi, si cara a cara et costa una mica, fes-ho per les xarxes socials, o bé només saluda'l al carrer sense iniciar cap conversa. Tu mateixa t'aniràs regulant i a mesura que et sentis més còmode la comunicació s'allargarà. (si algun dia fas molt "el pena", no t'atabalis! segur que no és tan greu com creus) i pot ser una excusa perfecte per començar a parlar-hi ;)


Una abraçada!

Laia Sala

@laiasala.psico

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.