Anonim
Anonim
Any: 2005
Comarca: Baix Llobregat
Data de publicació: 06/09/2018 06:20
El menjar...
Averr el que pasa es que per una part fa setmanas k hem plantejo vomitar, pero no tinc prou força de la voluntat, cuan estic devant del vater am els dits dins la boca paro i no ho puc fer. Per laltre part me obsesionat molt amb les kcal que porten les coses k menjo i si menjo algo k anteriorment he vist que portava bastantes kcal gem sento malament. Tmb volia comentar que fa dos dies mes o menys he perdut la gana. Se que vomitar o no.menjar no es la opció mes saludable per pedre pes, pero no se si fer-ho prk jo crec que tindria autocontrol i sabria quan parar.

Tinc 13 anys. A i hos vull demanar una cosa al contestar no hos sentreu nomes amb una de les coses que he dit siusplau!

Un petó, I moltes gracies per el que feu per nosaltres.
Alba Garcia
Alba Garcia
Data de publicació: 06/09/2018 10:50

Hola guapa! 

Primer de tot, gràcies per l'agraïment i per confiar en nosaltres, segurament parlar d'aquestes coses no és gens fàcil per tu.

Per tot el que escrius, entenc que t'agradaria perdre pes i estàs buscant mitjants per aconseguir-ho. Tu mateixa dius que no és la opció més saludable però tot i així t'ho planteges. 

Perdre la gana, obsessionar-se amb les calories, sentir-te malament quan menges, plantejar-te vomitar... són coses que ens avisen de que algo no va bé. Són senyals d'alerta de que es podria estar desenvolupant un TCA (trastorn de la conducta alimentària). I encara que tinguis la percepció de controlar-ho, el 99% de les vegades s'acaba descontrolant. Entenc que tu sentis i pensis fermament que no, però per desgràcia la majoria de cops no és així... i no m'agradaria que et passés a tu!

Més enllà de de tot això, hi ha una cosa sobre la que no parles, i que m'agradaria preguntar-te: Tu com et sents amb tu mateixa?

M'agradia poder-te ajudar, et proposo que puguis posar-te en contacte amb nosaltres per poder-te ajudar. Però per poder venir al ACAB, com que ets menor d'edat. hauries de venir acompanyada del pare, mare o tutor/a. 

No sé si els has explicat això que et passa, o no... entenc que et deu resultar difícil... Si vols pots trucar-nos i t'ajudarem a que els hi puguis explicar. 

Et deixo les dades de contacte: 

[email protected] 

93 454 91 09 

http://www.acab.org/


">www.acab.org 


Espero haver-te ajudat! 

Una abraçada! 


Alba Garcia 

Psicòloga 

Anonim
Anonim
Data de publicació: 06/09/2018 18:01
Hola!
No cerec que tingui un TCA ni que l'estigui desemvolupant. La cosa es que si creieu que haig de buscar ajuda?? Jo prefereixo no involicrar a ningu que hem conegui (familiars, amics...) i intentar soloscionar per mi mateixa, per la pregunta que hem feu de si hem sento be amb mi mateixa la resposta es no, no magrada el meu cos i magradaria aconseguir que el meu cos magrades.

Per lo de si he de buscar ajuda, cuan començem el curs si veig k va a pitjor alomillor demano ajuda a l'oriantadora del insti, pero no se si fer-ho prk ella li comunicaria el k passa a la meva mare i el meu pare. I ells ia senfaden amb mi cuan deixo menjar al plat imagineuvos com es poserian si s'areiben a enterar d'aixo.

Una abraçada!
Alba Garcia
Alba Garcia
Data de publicació: 08/09/2018 15:22

Hola guapa! 

Entenc que no vulguis involucrar a la gent del teu voltant, però una cosa està clara i és que això no ho has de passar tu sola! 

Encara que ara creguis que no, res del que comentaves a la primera consulta t'ajudarà a aconseguir el que vols: sentir-te bé amb tu mateixa i agradar-te. 

Demanar ajuda a la orientadora del insti és un molt bon començament, li pots comentar que et fa cosa que els teus pares ho sàpiguen i potser ella et respecta i t'ajuda a poder gestionar la situació. 

Segurament quan els teus pares s'enfaden perquè deixes menjar al plat, és perquè estan preocupats... I entenc que pensis, doncs no m'ajuda que s'enfadin... Moltes vegades els pares no saben com reaccionar davant de situacions que els preocupen i la manera més fàcil és enfadar-se. Però estic segura que en el fons el que volen és ajudar-te, perquè t'estimen i no saben com fer-ho. 

Pensa que si s'enfaden és una cosa "positiva", significa que es preocupen per tu... sinó seria diferent no? Els hi ser-hi igual... sudarien del que fas o deixes de fer...

Així que entenc que ara per ara creus que no pots explicar-lis res, però creu-me que segur que si els hi dius com et sents, miraran d'ajudar-te i estaran al teu costat. 

Insisteixo en la idea que si vols que parlem i et donem un cop de mà ens pots trucar! Dimarts és festa però el dilluns hi serem al matí, pots trucar al 93 454 91 09 i demanar per mi. 

Molts ànims!!! 

Un petonet! 


Alba Garcia 

Psicòloga 

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.