Torrada amb formatge
Torrada amb formatge
Any: 2003
Comarca: Segrià
Data de publicació: 22/09/2018 22:25
Crec que els meus pensaments no son normals
Hola

Ja fa cosa d’uns mesos no em sento be amb mi mateixa, i es que la veritat es que em costa molt explicar-ho.

No se perque puc passar d’estar en un moment super contenta, cantant o ballant a topee o fent el que mes m’agrada, simplement sent feliç. Llavors, d’un moment a l’altre, passo a estar molt depresiva i a tenir algun que altre pensament suicida i de aquest tipus. Un cop diguessim que sa fet el cambi ,tot i que no sona gaire be, aquests sentiments duren entre unes hores o uns diez, tot depen, que durant aquest temps em sento malament i molt depressiva, on moltes vegades pensó en el suicidi i en autolesionarme, tot i que encara no ho he fet, que espero que no passi, cada vegada estic més aprop de feru,també miro moltes frases suicides a Instagram i dibuixos, tinc molta son i perdo completament la gana, aixi que em costa molt menjar i mig inconscientment maprimo. Durant tot aquest temps ho intento dissimular, aixo vol dir que els pares de moment no saben re de aixo, llavors passats uns dies, torno al meu estat d’ànim normal, on la gana torna a apreixer, tot i que no molt per que em costa menjar, crec que puc començar a tenir anorèxia, i em preocupa la meva forma i el meu pes, tot i que se que no hauria de ser aixi, i em sento feliç i motivada, amb moltes ganes de fer coses.

Investigant a inernet, he observat que el que em passa es molt semblant a un tlp, i potser també un principi d’anorèxia, ja us he escrit en altres consultes i m’heu dit que si que es anorèxia pero necesstaria confirmal lo altre.

També s’ha de dir que ultimament he estat una mica reflexionant sobre la vida perque m’estic plantejant si em sento realment com una noia o no, no em sento noia pero tampoc no em vec com un noi, a alguns dels meus amics els hi he dit i m’han dit que no els hi estranyava, que s’ho pensaven pero no gosaven dirmu, tot i que encara no tinc res clar.

Ultimament no estic molt be, ja que hi ha vegades que pensó que el meu cap no funciona be i que el millor per mi seria que mingressessin, ja que com he dit anteriorment crec que puc començar a tenir anorexia, em sento tot el dia com una merda, i canvio molt rapidament les meves emocions i hi ha vegades que no hi puc parar de pensar, i realmente em crec que ho necessito, tot i que no se com dirlosi als pares, ja que pensaran que estic tarada

Com es sap si una persona te tlp? Com ho puc dir?

Si alguna vegada estigues molt molt deprimida que penses coses que no san de pensar que he de fer?

M’haurien de ingressar per com em sento? Referent als meus pensaments i tot ?

Com es el diagnostic per a saber si una persona té tlp o no?

Com els hi puc dir als pares que crec que començo a tenir anorèxia i que prefereixo que em portin al metge, ja que ells saben que estic molt prima i fins i tot mu diuen moltes vegades, pero sempre es queda la cosa en simplement bronques i ja esta, i a mi m’agradaria que si el veritat que estic començant en l’anòrexia, ja que fa cosa de un any i mig que em controlo i aprimo, prefereixo que em portin al metge i que mu controli ell i al mateix temps parlar de coses que em preocupen.

Com se si soc transexual? Com donar el primer pas?

Com m’asseguro?
A partir de quina edat es poden començar a prendre hormones?

Ja se que toco moltes coses diferents en aquesta consulta pero crec que son importants perque totes están una mica relacionades entre si.

Pero el que mes em preocupa es perque tinc els sentiment de que m’haurien de ingresar, i com els hi puc dir als pares tots aquests pensament que em venen al cap, el tema referent a la alimentacio i tal. I com els puc fer creure que no son fantasies, perque duranttot aquest temps els hi he estat ocultant tot aixo, bueno, me veuen deprimida i tal pero no hi donen importancia, i tinc por de que si agafo i els hi solto tot aixo se pensaran que no n’hi ha per tant.

Moltes gracies per adelantat ja que meu ajudat mes de una vegada entendrem una miqueta mes.Graciess

Laia Reventós
Laia Reventós
Data de publicació: 26/09/2018 12:45
Hola!

Gràcies per confiar una vegada més amb nosaltres i en la feina que fem.

Bé, sí que és cert que has abordat molts temes i tens molt dubtes respecte a coses que et passen, experimentes i la relació amb el teu entorn. Primer de tot animar-te a compartir els teus pensaments i sentiments amb els teus pares. Ells volen el millor per a tu i tot i que no sapiguin com fer-ho, de ben segur que et voldran ajudar amb tot el que et passi. Així que t'animo a obrir-te amb ells tal i com ens ho expliques a nosaltres i les teves preocupacions respecte a totes les temàtiques que has anat abordant per aquí. Sé que és complicat parlar sobre l'aparició d'un possible problema alimentari, un TLP o la transexualitat, però s'ha de normalitzar. Poder parlar d'aquestes preocupacions amb els teus pares t'ajudarà a treure un pes de sobre.

Ara bé, pel que fa a aquests canvis d'estat d'ànim que comentes...T'animaria també a acudir algun especialista (psicòleg, psiquiatra) per tal de trobar la relació i la explicació a aquests canvis d'humor que sembla a ser que ni tu saps trobar d'on venen. Ell t'ajudarà a trobar aquestes connexions i a intentar trobar la manera de prevenir i abordar aquests sentiments de tristesa i pensaments de suicidi o d'autolesionar-te.

Pel que fa a la transexualitat, des d'aquí no som experts en la temàtica i per tant desconec quan és adient començar a prendre hormones. Això ho hauries de consultar també amb un especialista que et pugui orientar millor, o publicar aquests dubtes que tens sobre transexualitat en la columna de Sexualitat d'adolescents.cat, i potser ells et poden aconsellar millor!

De cara a l'alimentació i la pèrdua de la gana. Està clar que això va relacionat amb aquests canvis d'estat d'ànim que et priven de la gana, però has d'intentar menjar encara que tinguis l'estómac tancat. Fes un esforç!

D'altra banda, no t'ingressaran per tenir certs pensaments si aquests no interfereixen en el teu funcionament, en el teu dia a dia o no interfereixen en la salut dels altres. Però has de poder parlar sobre aquests amb algú i obrir-te sobre la naturalesa d'aquests pensaments i com interfereixen en la teva vida.

Bé, espero haver-te ajudat i orientat :)
Molts ànims!!

Laia Raventos,
Psicòloga.
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.