Torrada amb formatge
Torrada amb formatge
Any: 2003
Comarca: Noguera
Data de publicació: 14/11/2018 01:43
Situació acutal
Holaaa
Veureu, m’agradaria explicar-vos la meva situación actual ja que últimament no estic bé però tampoc sóc capaç de dir el que em passa realment, així que m’agradaria que m’ajudessiu una mica.
Vaig començar l’escola molt motivada, amb ganes d’estudiar, de fer bons records, de pasar bons moments… I per allí la segona semana més o menys em va treure el tutor fore de clase per a parlar de l’inici de curs (ja que es normal de cada any), vam parlar alguns temes com preocupacions cap a l’any que ve, ja que sóc molt autoexigent i em fan por el tema dels estudis, el tema de que l’any que ve segurament baixi de notes em preocupa, al igual que el tema de les amistats, ja que en la Eso no he tingut massa sort, ja que era també molt autoexigent amb els altres i sóc molt tancada, és a dir, he d’agafar molta confiança amb una persona per a contar-li el que em passa i com em sento realment.
A més, últimament, els meus pares no paren de discutir, aixi que ja us podeu imaginar quina situcio hi ha a casa meva i se que han estat considerant el divorci. Se que no hi puc fer res pero em fa molta por aquesta ultima opcio ja que amb la familia del meu pare vaig perdre totalment el contacte fa molts anys degut a una discussió i amb la de la meva mare no m’hi porto gens de bé. Osigui de familia només em queeden el meu pare la meva mare i el meu germa, i ja està. Em preocupa que se seguiexi separant.
Amb el tema amics ultimament me sento com una merda, ja que pensó que si a la Eso, degut a la meva autoexigencia amb els altres i que no trobava el meu lloc doncs encara no l’he trobat, que a Batxillerat será molt pitjor, i em sento una merda per el simple fet de no quedar, de no tenir ningu amb qui quedar ni a qui dirli les coses. I em fa por que em quedi sola la resta de la meva vida, o almenys, l’any que ve.
A més ens han manat un treball de biología en el qual s’ha de investigar coses de la familia, i estic una mica trista per tot aquest tema, perque com ja he dir anteriorment doncs casi no en tinc i la veritat, se que m’ho haure de inventar.
A part de sentir-me com una merda, últimament els meus nivells de concentració han disminuit de forma brusca, és a dir, estic treient més males notes que abans, si abans als examens, en la majoria treia 9 ara trec 6 o 5. I em preocupen molt les notes per aquest tema, per que a sobre ma mare sempre m’exigeix molt. Degut a la situacio familiar que no saben re de tot aixo ja que a la minima salten i semprenyen per qualsevol cosa. Tinc la sensació de que m’estic aillant social i familiarment. De que m’estic posant a la meva bombolla de protección i que em costara molt sortir de ella. També tinc cambis bruscos d’humor, és a dir passso de estar bé a estar super depressiva d’un momento a l’altre, sense cap motiu, i llavors aixo em pot durar uns dies o unes poques setmanes com a molt. En els momentos en els quals estic depre, me venen a la ment idees com el suicidi, les autolesions i durant aquesta temporada no menjo tant, per no dir que alguns diez casi re perque no consegueixo que em vingui la gana.
També em costa molt desahogarme, en plan se que en alguns dels periodes de tristesa ho podría soltar tot plorant i diento amb algu pero soc incapaçç de fer-ho, i si ploro es en situacions molt extremes.
Ultimament tampoc tinc ganes de estudiar, es a dir abans per molt pal que em fes sempre hi havia motivacio pero aeust any ja no.
Amb els pares actualmente no ho puc parlar, perque están tot el dia emprenyats i no m’escolten, de totes maneres li comentaria al tutor que sempre m’ha ajudat tot i que prefereixo que abans em respongueu vosaltes. Us preguntaría alguna cosa mes pero el problema esta en que no se si el que em passa esta mes cap a un problema alientari, mental o el que
Se que necessito ajuda pero no se com ferho ni el que em passa
Moltisssimes gracies per adelantat, que fariem sense vosaltres?

Laia Reventós
Laia Reventós
Data de publicació: 20/11/2018 11:51
Hola Torrada amb formatge! :)

Primer de tot agraïr-te la confiança que has depositat en nosaltres explicant-nos la teva situació que estàs passant, que de ben segur no ha hagut d'estar gens fàcil compartir-ho. Ets molt valenta per haver-ho fet.

Bé, he hagut de llegir un parell de cops el que has escrit per a saber què contestar-te i com fer-ho. Començo:

Amb la teva segona frase ja he pogut veure el teu nivell d'autoexigència tan elevat. Després, ja ho has reafirmat. Una exigència que, segons comentes, la teva mare t'ha infringit. Però tu l'has dirigit no només en els estudis sinó també en les amistats, i això t'està afectant en molts àmbits.

Primer de tot, pel que fa en els estudis observo una discordança: per un costat et sotmets a una elevada pressió i
autoexigència per a treure bones notes, però per l'altre costat estàs desmotivada i et costa concentrar-te. Això t'ha afectat no només a nivell psicològic (estrès, pors, preocupacions,etc), sinó que s'ha reflexat en les notes, que com comentes has passat de 9 a 5 o 6.

Despres, les amistats: També ets molt exigent amb els que et rodegen i això t'ha fet construir una capa protectora que no et deixa ser natural i pròxima als altres i no tinguis els amistats que t'agradaria tenir. I no és que no tinguis amics perquè no siguis una bona persona (ja que pel teu redactat es nota que ho ets), sinó perquè no tens habilitats socials i ets molt tancada com bé tu dius. Segurament també deus ser bastant insegura amb tu mateixa i tens por a que els altres et facin mal o et desil·lusionin.

M'agradaria comentar també el cercle familiar: El fet que els teus pares discuteixin i s'hagin arribat a plantejar el divorci, és un dels màxims causants del teu estrès i malestar que comentes, que es deu haver traspassant en els estudis (males notes) i en la incapacitat per relacionar-te i fer nous amics. Si a més a més, comentes que els costa comprendre't i salten a la mínima, això fa que no puguis compartir el que t'està passant en un espai de confiança, el qual seria molt convenient, especialment perquè a casa d'hauria d'estar en un ambient de relax i no de tensió.

Aleshores tenim que 3 grans cercles tan importants per a tu es veuen afectats i això a tu t'esta afectant greument, i estàs creant, com bé tu dius, una bombolla de protecció per a protegir-te potser de nous imprevistos o atacs que puguin sorgir. Has començat a experienciar canvis d'humor bruscs passant per etapes de tristesa profunda, de pensaments d'autolesions i de suïcidi i has deixat de menjar.

Ara bé, ens trobem en un problema greu ja que no tens a ningú a qui poder-li comentar el que t'està passant. Els teu pares estàn inmersos en la seva situació de parella i no tens amistats properes a qui confiar el que ens has explicat. Però has comentat que el teu tutor és una figura important per a tu i que potser ell et podria ajudar. Jo t'animo a que li ho comentis i que li expliquis el que t'està passant tal i com ho has fet amb nosaltres ja que segur que ell, que et coneix, t'entendrà i farà algo al respecte. També he pensat en el teu germà. Quants anys té ell? Podries compartir amb ell el que t'està passant? Et podria entendre? Com està vivint ell la situació familiar? Fes-te aquestes preguntes i planteja't si us podrieu ajudar mutuament:)

Finalment, t'animo també a que miris de fer alguna activitat extraescolar per submergir-te en un nou espai que gaudeixis (activitat esportiva, anglès, etc) i que facis nous amics allà i sigui un moment de desconnexió per a tu i per a fer el que t'agrada.
També t'animo a relacionar-te amb els companys de classe i de l'institut. Força't a tu mateixa a trencar la bombolla en la que t'estas protegint. Encara que et faci por, no et pots tancar la porta a coneixer gent. Ets una noia molt maca i sensible, però no siguis tan exigent amb els altres. proposa't aquest nou repte de cara aquest curs.

Pel que fa a les notes, NO PASSA RES per no seguir la mitjana de 9's. a mesura que vas pujant de curs, la dificultat va augmentant i és normal que no puguis mantenir una mitja de notes tan altes. A més, clarament, el fet que hagis baixat de notes és una expressió del teu malestar i estrès que estas tenint donat a la mala època que estas passant. Estic segura que un cop les coses es vagin reconduint i vagin millorant, les notes també ho faran :)

I per últim, i no menys important, t'animo també a parlar sèriament amb els teus pares. Sentar-te amb ells i compartir el que t'està passant. prova per començar a dir-los que necessites abans de res, que et comprenguin i que no et jutgin, que no s'enfadin a la mínima. fer-los veure que el fet que s'estiguin discutint això a tu t'afecta sèriament en altres esferes de la teva vida i s'ha de solucionar ja.

Bé, sé que t'he fotut un boooooooon rootllo! però ho he trobat necessari ja que has comentat moltíssimes coses i tenia la necessitat de respondre't a totes.

Espero haver-te ajudat i qualssevol cosa que necessitis estem aquí!

Gràcies altre cop per confiar en nosaltres.

Laia Raventós,
psicòloga.
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.