Fa 1 any que em va passar, però encara segueix el mateix malson, dia rere dia, el miro, hi penso, i no puc suportar-ho. Em dic a mi mateixa que va ser una cosa puntual, però només m'enganyo, va passar-me més de 4 cops, i veure'm nua em fa por, recordo la primera vegada, no em deixava respirar, no podia moure'm del mal, tot em feia mal, pensava i ho segueixo pensant, que és el que fet malament, m'ho mereixo?, segueixo sense trobar la resposta, segueixo sense ser capaç d'afrontar-lo. Ho dic?, tothom ho sabrà, tothom em mirarà, em dic a mi mateixa que no fa falta, que ja està, des d'avui, serà un punt final. Però el pitjor, és que, pots posar un punt final, però pots tornar a escriure la mateixa història, tantes vegades com nits té la vida.
Amics i amigues de la xarxa. Vaig passar per diversos abusos sexuals, vaig ser la joguina d'un malparit. I avui és el dia de dir que NO, no sóc cap joguina, no sóc allò amb el que pots jugar, seré el que jo vulgui.
Jo seré somiadora, seré tot allò que a mi em convingui. Des d'avui només escoltaré a les meves il·lusions i esperances. Avui faré front al meu malson, avui tothom m'escoltarà. I demà tot haurà acabat. Però quan ho intento, no puc, em bloquejo i canvio de tema. Com puc fer-ho front tota sola? Aquest malparit és part de la meva família, compartim ADN, aquest malparit és el meu cosí. I no puc, em fa por el que diran, em fa por arruïnar-ho tot. Tinc somnis i esperances d'anar-me'n de casa i de no tornar enrere, deixar el passat en el passat, però no sé si el meu subconscient em deixarà. Vull anar-me'n amb aquest problema superat, però no puc fer-ho front tota sola. L'altre dia el meu profe d'educació física em va veure plorat, es va acostar i va veure les meves cicatrius, li explico, em jutjarà estic segura, m'escapo, i poso fi a tot això d'una vegada, em sento malament, no m'agrada en què m'estic convertint, vull estar bé, però em costa. Em costa! Estic en un punt en què odio a tothom, els hi miro als ulls, i sento com el meu cor mor, estic sola, i ull que aviat acabi. Què faig?
Helena Angel Data: 22/01/2019 10:58
Hola Somnium,
Ets molt valenta escrivint aquestes línies, trencant el silenci i dient "NO", un "NO" tan fort que s'escoltarà ben lluny! És difícil donar passos però els estàs donant, tu ets la figura principal de la teva vida i ningú te la pot robar.
El pas que has dont és molt important, potser el que et recomanaríem és que contactis amb la https://www.fbernadet.org/es/
" target="_blank">Fundació Vicky Bernadet, és important veure i sentir-nos acompanyades.
