seta94
seta94
Any: 1994
Comarca: Baix Llobregat
Data de publicació: 25/01/2019 18:11
tca o no tca?
Hola, us he escrit altres cops amb altres noms, però és que la veritat que res que em diuen em va bé.
Jo crec que tota la meva adolescència la vaig passar amb tca, però no ho sé. El cas és que des dels 19 (quan vaig començar anar amb la psicòloga), pues em va diagnosticar, a part de TLP doncs també tca d'afartaments o algo aixins, a dia d'avui, o sigui fa 5 anys, aviat farà 6 encara no sé si ho tinc diagnosticat perquè no hem parlat més dels meus diagnòstics, però a dia d'avui crec que encara no ho he superat... i per què ho dic això? Doncs perquè faig afartaments i em sento fatal... ja vaig dir que si pesava X kg pues que em volia morir, i sabeu quan peso? Aquest X número...
no sé perquè em passa... jo em vull aprimar, vull no menjar res, intento menjar normal o inclús una mica menys, però sempre em dic no hauria de menjar res... i després per berenar em foto la hòstia de menjar... i no puc parar, hi ha alguns cops que vomito, però quasi mai des dels 19, però tot i així des dels 19 fins ara (24) he anat vomitant de tan en tan... i encara ho voldria fer més sovint, però jo intento que no, perquè sé que és perjudicial, però és que quan menjo tant pues m'entristeixo molt, tot lo que havia vigilat durant el dia per la tarda ho destrosso tot... No sé què és, molts cops em pregunto si encara tinc el tca, però jo crec que no, però jo voldria tant estar prima...
La meva psicòloga em diu "trucos", com per exemple, anar a caminar, rentar-me les dents, marxar de la cuina... però és que no puc de veritat que no puc.... quan em ve aquella ànsia per menjar... i quan menjo encara puc parar menys... em sento molt avergonyida per la meva talla de pantalons pq em fa ràbia que els què aquest any mateix m'anaven bé i ara ja no em van bé (bueno el 2018, però fa poc) i em vaig tindre que anar a comprar pantalons texans exprés perquè no en tenia a casa meva de la meva tallla... tots m'anaven petits... i avui m'he emprovat uns que m'anaven bé, yo que sé posem d'exemple el novembre o així i avui no m'anaven gens bé, però gens... i avui tb he fet un afartament... ara aniré a fer gym virtual...
Una cosa em podeu dir si creieu que tinc un tca? Ah i per cert, tampoc em funciona lo de apuntar tot el què menjo.
Laia Reventós
Laia Reventós
Data de publicació: 31/01/2019 12:02

Hola seta94!

Gràcies per tornar a confiar en nosaltres i en la nostra tasca. 

Per tot el que comentes, veig que tens una excessiva preocupació per un número X de pes i de talla que utilitzes i pelque menges o deixes de menjar. Com més fixació cap aquests temes, més ansietat tindràs cap al menjar i el pes i més probabilitat de recórrer als afartaments i als conseqüents vòmits. Així doncs, semblarà bàsic, però deixa de capficar-te tan en els àpats que realitzaràs, si t'engreixaràs més o menys per menjar un aliment que no hauries de menjar, etc. Sigues més natural i tracta't millor a tu mateixa, perquè al cap i a la fi d'alguna manera t'estas torturant psicològicament amb aquestes idees tan negatives. 

Ara bé, què pots fer al respecte? Primer de tot, deixa de pensar en el número que posi a la bàscula. amaga la bàscula si no ho has fet ja, perquè un número de pes no defineix el que vals com a persona. Que et vols aprimar? cap problema, però no necessites la bàscula. Fes esport, obliga't a estar ocupada i evita avorrir-te (quan s'està avorrida és més probable que vagis a la cuina i mengis). 

Pel que fa als afartaments: són donats en el major nombre d'ocasions, com ja sabràs, per l'ansietat i estrès que et rodeja i/o que tu mateixa exerceixes sobre tu. Al cap i a la fi estàs tot el dia pensant en que has d'estar prima, i com veus que no pots complir-ho perquè menges més del que t'agradaria i ets sents malament, aleshores venen els pensaments de culpa i tristor per tornar a "fracassar". Aquests són bucles destructius. T'haures de relacionar de forma sanar amb tu mateixa. Prova activitats que et relaxin (meditació, yoga, córrer, etc).


Finalment, respecte al teu dubte sobre si tens TCA o no. la psicòloga que t'està portant t'ho sabrà dir millor que ningú ja que és ella qui coneix la teva història i el teu entorn. pregunta-li sense cap problema i ella et respondrà el que cregui i amb sinceritat. 


Espero haver-te ajudat guapa,

qualssevol dubte o consulta que tinguis pots comptar amb nosaltres. 


Laia Raventós,

psicòloga. 

--

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.