Any: 2000
Comarca: Vallès Oriental
Data de publicació: 01/07/2019 22:29
ira
hola, espero explicar-me be i que em pugueu ajudar, gràcies:
el meu novio des de fa 1 any i mig, sol tenir problemes d'ira, li costa controlar-se quan li succeeix algo dolent, es posa nerviós, s’estressa, explota i insulta o reacciona malament (mai m’ha insultat a mi ni pegat, però s’altera i parla fort, a vegades amb gent davant), alterat, i això em cansa des de fa temps... no ho fa volent però a vegades deixo de dir certes coses per si es cabreja. Sempre al cap de res, menys d’un minut, es disculpa cap a mi si ha fet alguna escena d’ira o ha dit alguna cosa que em faci sentir malament.
La seva família també té aquest problema d’ira, el germà i els pares pel que sé, i Bueno, es conscient també de que ho pateix, molts dies em pregunta que que tal va, que si “avui s’ha controlat”, he comptat algunes setmanes però sempre s’acaba desmarxant, a vegades per tonteries o per coses series i això em cansa.

Jo vull seguir amb ell (també tenim algun problema que altre en la relació però això ja es tema apart, en el àmbit del sexe que no hi vol posar remei, també es posa nerviós quan li pregunto si te pensat solucionar-ho, i em va dir que la disfunció que sofreix es per culpa també d’aquest estat de nerviosisme i estrès continuo que diu que té, però cada x dies em cambia el motiu del problema, que si el condó, que si bla bla...) i si segueixo amb ell no vull que la seva ira vagi a més, em fa molta por que es transformi en física o que m’insulti algun dia.
A casa seva sol tenir conflictes amb la família i no vull que quan visquem junts m’ho carregui a mi. Ell diu que vol marxar quan pugui de casa seva (pel mal ambient, i també ja té edat) però encara no te diners suficients ni portem junts tant temps, així que espero que si visquem junts estar be; tinc ganes de viure amb ell en part, i per altra no perquè pot passar tot el que he dit i no vull deprimir-me més a causa dels temes de ira i en lo sexual apart que us deia.

Jo per mala sort tinc la personalitat més oposada amb ell, que també es dolenta, almenys es complementem bastant (si la tinguéssim igual explotaríem) però jo també em poso nerviosa però no ho trec en forma de ira, sinó amb ansietat, tristesa... No vull que la seva personalitat es debiliti encara mes a causa de la seva. També entenc la seva forma de ser, el meu germà també és així, molt nerviós però mai es passa de la ratlla, és més, si algú em molesta, els dos son capaços d’encarar-se amb aquella persona, son molt defensors però viuen nerviosos i amb ira. Per últim cal afegir que ell va a teràpia des de fa molt temps, més d’un any segur, i se suposa que parlen sobre aquest problema, però no se si fa massa efecte.

Dient tot això... ell hauria de cambiar? Que puc fer per a que no sigui tan nervios i tingui aquests 'atacs' d'ira?
Feia temps que volia preguntar-vos-ho, ja que no sé que fer, i ara que he vist que el consultori torna a funcionar, m’ajudaríeu moltíssim, seguiu així i gràcies d’avançat.
Laia Sala
Laia Sala
Data de publicació: 07/07/2019 19:07

Hola!


Tu no has de fer res diferent. Aquest és un tema important. De fet, si ja estàs canviant quines coses expliques i com ho dius... ja estàs fent un canvi per evitar que aparegui el seu "esclat d'ira". Entenc perfectament la teva por que aquesta situació augmenti i acabi amb maltractament físic, però si t'hi fixes, ara ja comences a tenir-li certa por... Tu creus que això és sa en una parella?

Entenc que el justifiquis i intentis entendre la seva reacció, però hi ha d'haver una línia vermella, allò que és intolerable (una agressió, un insult, un cop de puny a la paret...). Tingues clars els límits per evitar que t'arrossegui en aquest espiral d'ira. 

Ell ha de prendre la decisió de si vol treballar realment aquesta ràbia continguda. Tu no hi pots fer res. L'únic que pots fer és protegir-te. És a dir, que si sents que no estàs còmode en aquesta relació, que estàs més temps preocupada que feliç, que algunes històries no les expliques amb tots els detalls per evitar que s'enfadi, que no ets sincera amb les teves amigues sobre la teva relació per evitar que el "jutgin"... potser hauràs de prendre una decisió per estar millor. Encara que faci mal. 


Una abraçada!

Laia Sala

@laiasala.psico

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.