meri_ber
meri_ber
Any: 2003
Comarca: Baix Ebre
Data de publicació: 02/07/2019 00:24
Em sento sola, no em motiva res, no vull saber res dels meus pares, m’agobia tot, no surto...
La veritat es que fa un temps, els meus pares no es porten gaire bé, soc conscient de que estan separats, encara que hi viuen junts. Jo estudio a un poble diferent d’on visc, i en puc dir que no els veig massa i quan els veig no fan res més que barallarse, i a sobre ho paguen amb mi, la qual cosa fa que em pose nerviosa, trista, em poso coses al cap, m’agobio i vull marxar de casa.
Amb qui em porto millor dels dos és amb el meu pare, la meva relació amb la meva mare es horrible, i jo ho he intentat parlar moltes vegades amb ella perque penso que lo millor es solucionar el que esta passant, pro sempre acabo plorant, perque la meva mare em fa sentir molt malament i no veig que tingui intencions d’arreglar res.
Des que passa tot aixo amb els meus pares a mi se m’han tret les ganes de tot, d’estudiar, de sortir amb les meves amigues, de passar temps en família... l’únic que em fa sentir bé és l’esport i també pensar que si tot va bé, sols em queden 2 anys per poguer viure sola.
No se que vull fer quan sire gran i tinc temor a començar el batxillerat, no em veig capaç de superar aquesta etapa, ja que amb tot el que sento ara mateix, no soc capaç de concentrarme, ni de posar ganes a res del que faig no de motivarme. Aquest curs no ha anat tant mal, però, la meva concentració ha sigut inexistent, les meves ganes les he vuscat per tot i encara no les he trobat!! He tret tot tipus de notes... pero ni les millors (9,10) m’han fet sentir orgullosa, ni contenta...
Jo només vull ser la noia d’avans, vull tornar a somnriure cada dia, vull tornar a classe amb totes les ganes d’aprendre i de sentirme orgullosa del meu esforç, vull ser capaç de concentrarme en tot allò que m’agrada i en el que no també, vull sortir amb les meves amigues sense tenir que pensar que quan torni a casa, el millor que puc fer es tancarme a l’habitació. Soc concient de que no tot en aquesta vida es bo, i també soc conscient de que quan viure sola serà més complicat perque tens mes obligacions, pero l’únic que vull es saber com puc parar de sentirme com una merda, i que hauria de fer per sibreviure els dos anys que em queden...
Laia Sala
Laia Sala
Data de publicació: 07/07/2019 18:54

Hola bonica, 


Sembla que t'estàs fent teu un problema dels teus pares. Si ells dos tenen mala convivència... potser hauran de prendre una decisió, no creus? 

Potser és el moment que parlis amb ells i els demanis (pel teu benestar emocional i pel teu rendiment acadèmic) que prenguin una decisió que ajudi a tenir més qualitat de vida dins de casa (sense baralles ni crits). Sé que no és fàcil, però no és just que tu pateixis aquesta situació. 

Tot i així, és possible que no canviï res a casa, de manera que hauràs de buscar una nova estratègia: "això no va amb mi". És a dir, quan hi hagin discussions amb la teva mare o el teu pare, intentis agafar únicament la teva part de responsabilitat. Si l'has cagat en alguna cosa, assumeix-ho. Però si la discussió no va amb tu, digues amb veu alta: "això no ho hauria d'estar escoltant" i marxa de la sala on estigueu. Potser d'aquesta manera els teus pares començaran a veure que la seva actitud t'afecta i potser hi faran alguna cosa ;)


Molts ànims!!

Una abraçada!

Laia Sala

@laiasala.psico

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.