mariona145
mariona145
Any: 1999
Comarca: Barcelonès
Data de publicació: 19/07/2019 10:31
Trastorn dismorfic corporal o TCA
Hola!
Tinc dubtes perquè fa poc vaig saber l'existència de la body dysmorphia i em va semblar molt interessant i m'agradaria saber si el que jo tinc és això, o quelcom més tirant a un trastorn d'alimentació.
A mi no m'agrada el meu cos, em veig molts defectes, quan no són les cames són els braços o la panxa, etc. La gent em diu que estic bé i jo no puc veure-ho. He deixat de fer coses amb amics, com anar a sopar fora o anar a la platja perquè no em sento gens còmoda i penso que la gent em jutjarà i deixarà de dir-me que estic bé perquè veuran el meu cos sencer...
És estrany perquè a mi m'agradaria estar molt més prima, em passo hores mirant-me al mirall, tocant-me les costelles tot i que m'agradaria que se'm marquessin més. Per exemple, el que m'agrada més és llevar-me perquè m'agrada la sensació de tenir l'estómac buit.
A més, conto calories, tinc un màxim de 1200 al dia, que no sé si és poc o molt. (el meu pes és mante constant, peso 49kg i medeixo 160). I quan em passo d'aquests límit, m'enfado amb mi mateixa i m'entra molta ansietat. En canvi, quan menjo menys de 1200, per exemple ahir vaig menjar 800 kcal, estava molt feliç, i orgullosa de mi mateixa.
Sóc una persona molt crítica, envejosa i perfeccionista i no puc evitar quan veig alguna noia, el primer que miro és si estan primes o grasses i si estan més primes que jo, em sento malament i em dic, doncs avui he de menjar menys i fer més esport i coses així.
A sobre que tinc la sensació de tenir una mica de gordofobia, perquè penso que si guanyo pes no seré feliç, de fet prefereixo no viure a ser gras, per molt radical que soni. I és que m'agradaria ser més prima perquè sento que seria més feliç. I jo sé que no es2veritat, però no puc evitar sentir-me així.
Estic intentant canviar alguns hàbits, com el de fixar-me en els cossos de la gent, comparar-me amb els altres, però em costa horrors. Si em puguessiu dir algun consell ho agrairia.
Del meu voltant, només ho sap un amic meu i em va costar moltíssim dir-li que no estic a gsta amb el meu cos, tant que no vaig dormir en tota la nit.... Els altres no en saben res perquè no vull preocupar-los amb les meves coses.

No necessito que em digueu que vagi al psicòleg, perquè no ho faré, però m'agradaria que em diguessiu si tinc trastorn dismorfic corporal o algo més proper a anorexia, ja que no entenc en què es diferencien.
Moltes gràcies ❤️
Laia Reventós
Laia Reventós
Data de publicació: 28/07/2019 18:27

Hola bonica. 

Gràcies per confiar en nosaltres i explicar-nos la teva situació. 

El que comentes és un tema molt delicat, i per tant és necessari que et vegi un psicòleg especialista per avaluar la teva situació. Això no vol dir que hagis de fer un tractament o ingressar a un hospital si tu no hi estàs d'acord, ja que al cap i a la fi ets major d'edat i ets tu qui ha de prendre aquestes decisions. Ara bé, si vols sortir de dubtes és el millor que pots fer i és molt beneficiós per la teva salut que puguis obrir-te a una persona que es dedica a això i té les eines necessàries per ajudar-te. 

Com cometes, tens molts complexes corporals i et sotmets a dietes restrictives (sí, 1200kcal és molt poc). A més, et castigues i et culpabilitzes si menges més del que creus que hauries i t'agafa angoixa. Aquest és un cercle molt comú en noies que s'obsessionen pel pes i pel cos, i si perdura durant molt temps és difícil ensortir-se, no és un joc i és perillós. No juguis amb el menjar ni amb la teva salut. 

La comparació només fa que retroalimentar les teves inseguretats i et fa sentir més malament sobre el teu propi cos perquè sempre pensaràs que les altres noies són més guapes, primes i amb millor cos. I d'aquesta manera mai aprendràs a valorar-te i acceptar el teu cos. 

Per molt que creguis que fent dieta i esport, estimaràs més el teu cos o et veuràs millor, no és així. Sempre et posaràs les expectatives més altes i seràs més exigent amb tu mateixa, de tal manera que mai podràs arribar a les metes o objectius que et proposes i sempre tindràs la sensació de fracàs i culpa. 

Ja saps que aquestes conductes i pensaments no són sans, i només provoquen malestar en tu mateixa. Mai podràs ser feliç si segueixes per aquest camí. I tot bé segurament d'una baixa autoestima. 

Ara bé, què pots fer? Millorar l'autoestima. COM? començar a acceptar-te tal i com ets, amb les teves virtuts (sabries trobar-les?) i els teus defectes (tots en tenim). Deixar-te de comparar, tenir una relació sana amb el menjar (quan tinguis gana menja, no et privis, menja de tot i equilibrat....), troba hobbies que et mantinguin ocupada i et facin gaudir, queda amb els amics sense preocupar-te per les calories o el teu cos (ells i s'hi fixen i només volen gaudir de la teva companyia), etc. 

Ara que és estiu, deixa't de preocupacions, gaudeix del sol, dels amics, de les vacances...i busca trobar la pau dins teu, deixa't d'angoixes, perfeccionismes i culpes!


Bé, guapa, espero haver-te ajudat i recorda, ESTIMA'T!


Laia Raventós, 

Psicòloga

--

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.

 

Un portal de:

Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: