Anònima
Anònima
Any: 2004
Comarca: Anoia
Data de publicació: 06/08/2019 01:03
Violència de gènere i sentiments
Gràcies per això que feu.
Volia explicar-vos que fa uns anys vaig patir violència de gènere a casa. Del meu pare a la meva mare i ami. Normalment era verbal encara que a vegades també física. Hi entraven en joc la summsió, el control del telèfon, un tó de veu excessivament alt.. cops, destrossa d'objectes i fins i tot empentes i cops de puny, tot i que la verbal dol més. Recordo que tenia molta por i patia. Després vaig anar creixent i tot era més difícil, algunes persones properes (grans,que fa molt que no veig)volien parlar amb mi, però jo em vaig tancar en banda. He anat portant això sola i finalment l'any passat vaig decidir que no podia més degut a que m'estava provocant una ansietat molt forta, fins i tot tenia ganes de fer-me mal... I vaig demanar ajuda a una noia que em feia classes de francès d'extraescolars, em va alleugerar molt poder buidar, però ja no la veig més perquè vaig assolir el nivell, i a més tampoc era el seu problema com per molestar-la. Per mi és molt difícil escriure aquest paràgraf. El cas és que a poc a poc em vaig refent, i ara crec que estic bé. L'únic és que com que he portat això sola doncs a vegades sento que m'agradaria que algú fos amb mi, com si em manqués afecte, sento que no puc cuidar-me 100 sola... I no entenc perquè, no sé si és massa normal O... M'agradaria simplement sentir-me més acompanyada. Per altra banda l'opció de psicòlegs m'aterra. Tinc un trauma de la infància quan m'hi volien portar i m'hi negava. La cosa és que no sé com estic. Només volia que algú em llegís potser... Si teniu algo a dir-me... És normal que em senti així? Perquè em fa mal si això va passar fa uns anys? Perquè em fa tant mal i cosa compartir-ho? Potser perquè és una part de mi que poca gent coneix? Em sento extranya. Moltes gràcies per llegir-me feu una feina molt necessaria.
Laia Sala
Laia Sala
Data de publicació: 07/08/2019 13:58

Hola bonica, 


Em sap molt greu que hagis viscut tot això, cap persona (i molt menys un infant) hauria de rebre cops, insults i violència de persones que, suposadament, l'haurien d'estimar. 

És totalment natural que et surti tot aquest dolor amb el pas del temps. Al principi sembla que ho portes bé perquè l'instint de supervivència tendeix a deixar-ho enrere, a ficar-ho tot dins un "sac de merda" i no pensar-hi. Però aquest sac, amb el temps, es va podrint i comença a afectar en el teu dia a dia, en el teu estat d'ànim, en les teves relacions, en la teva feina, en els estudis, en la manera com veus la vida... 

L'amistat pot ajudar a sentir-te una mica millor, però realment qui et pot ajudar en aquesta situació és un professional de la psicologia. Pel que expliques, és important que sigui una persona amb qui et sentis còmode. No dubtis en buscar més d'una opció, remena per la web, o demana orientació a alguna persona, per trobar el o la professional amb qui et sentis bé. Confia en aquesta persona. Deixa't cuidar i demana ajuda. 

Escriu-me si ho necessites: info@laiasala.cat


Una abraçada!

Laia Sala

@laiasala.psico

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Un portal de:

Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: