Violència de gènere i sentiments

Gràcies per això que feu.
Volia explicar-vos que fa uns anys vaig patir violència de gènere a casa. Del meu pare a la meva mare i ami. Normalment era verbal encara que a vegades també física. Hi entraven en joc la summsió, el control del telèfon, un tó de veu excessivament alt.. cops, destrossa d'objectes i fins i tot empentes i cops de puny, tot i que la verbal dol més. Recordo que tenia molta por i patia. Després vaig anar creixent i tot era més difícil, algunes persones properes (grans,que fa molt que no veig)volien parlar amb mi, però jo em vaig tancar en banda. He anat portant això sola i finalment l'any passat vaig decidir que no podia més degut a que m'estava provocant una ansietat molt forta, fins i tot tenia ganes de fer-me mal... I vaig demanar ajuda a una noia que em feia classes de francès d'extraescolars, em va alleugerar molt poder buidar, però ja no la veig més perquè vaig assolir el nivell, i a més tampoc era el seu problema com per molestar-la. Per mi és molt difícil escriure aquest paràgraf. El cas és que a poc a poc em vaig refent, i ara crec que estic bé. L'únic és que com que he portat això sola doncs a vegades sento que m'agradaria que algú fos amb mi, com si em manqués afecte, sento que no puc cuidar-me 100 sola... I no entenc perquè, no sé si és massa normal O... M'agradaria simplement sentir-me més acompanyada. Per altra banda l'opció de psicòlegs m'aterra. Tinc un trauma de la infància quan m'hi volien portar i m'hi negava. La cosa és que no sé com estic. Només volia que algú em llegís potser... Si teniu algo a dir-me... És normal que em senti així? Perquè em fa mal si això va passar fa uns anys? Perquè em fa tant mal i cosa compartir-ho? Potser perquè és una part de mi que poca gent coneix? Em sento extranya. Moltes gràcies per llegir-me feu una feina molt necessaria.