Torrada d’inseguritats
Torrada d’inseguritats
Any: 2003
Comarca: Segrià
Data de publicació: 24/08/2019 16:55
Solucions??
Holaaa!

Veureu ultimament estic una mica trista i tot i crec que sé la causa, no tinc clar com solucionar-ho.

Aquest any començo amb un col·legi nou, i el pitjor o el millor(encara no ho tinc clar) es que no vaig amb ningu, aixo vol dir que no coneixo a ningu d’alli.

El “problema” son dos:
1- el primer seria que al primer moment jo acostumo a ser timida, la qual cosa tinc por de que els altres pensin algo de mi que no es

2- el segon seria que sempre quan es comença una nova etapa sabeu doncs que els primers dies/semanes sempre es formen com grupets. Tinc por de que si em costa trobar com el meu grupet que despres sigui com massa tard perque ja tinguin mes amistat i no em senti com una mes, sino com la nova, la que ha de vigilar el que diu i tal per a no ser rebutjada.

Tambe em preocupa el fet de que m’emparanoio molt. Es a dir, si per exemple estic parlant amb un amic meu i de repent no em contesta començo a pensar coses com: es que no li caic be o he dit alguna cosa que li ha sabut greu i jo mateixa em començo a preocupar i total despres per a res. Perque tothom tarda en contestar un wasap, inclus jo pero en aquell moment doncs no en soc conscient de que pot ser per una simple xorrada.

Juntament amb aquest tema tambe em passa es que fa uns anys anteriors vaig tindre una depressio, ja que em vaig separar del meu grup d’amigues, i en el moment de fer noves amistats en aquell moment era molt autoexigent amb mi mateixa i amb els altres i egoista. I tot i que amb aquets anys he estat treballant per a millorar-ho, tinc por. Si que es veritat que he ffet noves amistats en aquet any i que les conservo, pero tinc por que aquest s pensaments d’autoexigencia cap als altres es veguin reflexats en mi l’any que ve i no tingui amigues.

Jo soc una noia molt inestable, es a dir puc estar super feliç pero llavors es pit venir al meu cap un pensament/paranoia de preocupacio o tristesa i tinc unes ganes tremendes de plorar, llavors puc estar uns dies aixi i de repent torno a estar be, amb curts periodes de temps sense cap motiu.

Tambe soc una noia a la qual li costa expressar els seus problemes qls altres, tant als pares com amics. Per aqui es diferent ja que tot es rollo anonim i si que doneu consells pero per exemple jo puc agafar i seguir fent lo que vulgui ( que aixo depent de com u miris es bo o dolent). Al que em refereixo es que no soc capaç, jo soc conscient de que tinc problemes pero mels quedo per jo mateixa i aquests em van autoconsumint per dins.

A arrel de tot aixo estic molt incomoda amb el meu pes, es a dir ara mateix peso 43.5 kg, i medeixo 1’60m. Aquest pes es insuficient, i en soc conscient, i sent que jo soc prima de constitucio em vec prima, una mica massa, i ser que uns quilets mes em farien mes guapa. Tot i ser conscient de tot aixo no pic evitar consultar les calories, ni que sigui solament per curiositat o per contar-les i tenir una idea de al mati he consumit tantes a la nit menys. I no se com para aquests pensaments, es a dir menjo la majoria de apats i no vomito ni res, l’unic es que si en puc evitar algun que normalment no l’evito i menjo molta poca quantitat. Es a dir em costa molt fer venir la gana, ja que quasi mai en tinc.

La cosa es:
- tinc por de no ser bona persona
- tinc por de no saber expressar els meus problemes
- tinc por de que les meves paranoies i els meus canvis d’estat augmentin
- tinc pir de no ser capaç de pujar de pes i caure en l’anorexia

Moltes gracies per avançat, ho agraeixo molt i m’ajudeu moolt. Gracies per tooot.
Alba Garcia
Alba Garcia
Data de publicació: 29/08/2019 14:28

Hola bonica!

Potser t'aniria bé escriure també al consultori de psicologia per poder comentar aquest dubtes sobre l'inici en un nou cole, parlar també d'aquesta tristor, aquests pensaments, el tema amics/amigues...

Pel que fa a la relació amb l'alimentació i el teu estat físic, tens raó i potser estàs en un pes baix, però pensa que el teu cos també s'està desenvolupant. El que ens pot preocupar més són aquests pensaments amb l'alimentació, que puguin condicionar la teva relació amb el menjar. La gana, és una sensació física que es pot alterar en funció del nostre estat d'ànim. 

El que està clar es que estàs patint. En el teu missatge la paraula POR ha sortit moltes vegades. Hi ha moltes coses que et preocupen, i això és motiu suficient com per demanar ajuda, com també ho és l'autoexigència, els pensaments sobre el menjar, la insegurertat... 

No esperis més i comenta a la teva família que no acabes d'estar bé i que t'agradaria anar a amb un psicòleg o una psicòloga per poder parlar de tot això. 

Una abraçada! 


Alba Garcia 

Psicòloga 


Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.

 

Un portal de:

Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: