Alee16
Alee16
Any: 2004
Comarca: Barcelonès
Data de publicació: 17/09/2019 00:27
Trauma, shock i paranoia
Resulta que avui (16/09) anava en cotxe amb la meva mare i el seu xicot (just m'havien vingut a buscar a casa del meu pare) i un carrer més endavant de casa del meu pare hi ha un pas de vianants, hi havia una parella amb el seu fill petit (de uns 3 o 4 anys) i el nen anava amb una mini bici sense pedals d'aquestes, ha creuat abans que els seus pares i just ha passat una moto i li ha atropellat, la moto anava lenta així que el dany no era greu, però jo he vist al nen estès a terra sense moure, amb els braços morts, i pensava que el nen era mort. El xicot de la meva mare ha frenat el cotxe de cop i els tres vam baixar corrent del cotxe a veure si el nen estava bé, resulta que tan sols tenia unes ferides a la cara i cap i dolor al genoll, el pare del nen gairebé pega el motorista (el pobre motorista no tenia la culpa ja que hi havia una furgoneta mal aparcada que no li deixava veure el creuament) i jo estava fora d'òrbita, la mare del nen estava embarassada i histèrica, jo pensava que anava a tenir un avortament, de cop arriben dos cotxes de policies i jo estic com en shock, amb les cames tremolant i sense saber que fer. Ara això m’ha quedat marcat i se’m ha creat un trauma o paranoia, tinc por a morirme i no paro de pensar en això, oresenciar aquest accident ha fet que m’adoni de que morir és molt fàcil i pot pasar de manera ràpida i inesperada, en lo que porto al llit (farà dues hores que hi estic intentant dormir) no cinsegueixo conciliar el son i no paro de recorda la imatge del nen al terre. No se que fer per que em passi aquest traume, els meus pares no saven con em sento al respecte de tot això però no sé aue fer, necesito ajuda per a poder ovlidarme d’aquest pensament horriboe de la por a la mort. Siusplau ajudemue, momtes gràcies per escoltarme. :’)
Laia Sala
Laia Sala
Data de publicació: 28/09/2019 21:16

Hola,


El que acabes de viure és una experiència força xocant. És cert que, per sort, no ha passat res greu, però el teu cervell ja s'ha creat una fantasia del que podia haver passat. 

És natural que durant unes dies tinguis molt present aquest episodi, el teu cervell necessita recolocar-lo. També és probable que, quan t'acostis a un pas de vianants, aquesta imatge et torni al cap. No t'espantis, forma part de la reacció i no vol dir que no ho superis. Simplement que necessites un temps per acostumar al cervell a no activar-se (és a dir, a demostrar-li que la majoria de vegades no passa res perillós). 


Si ho necessites, parla-ho amb la teva mare i la seva parella, ja que ells també ho han viscut i potser us podeu acompanyar en aquest "ensurt" on heu connectat amb la fragilitat de la vida. 


una abraçada!

Laia Sala

@laiasala.psico

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.

 

Un portal de:

Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: