No em sento be amb mi mateixa

Hola bona tarda, no sé si és per aquí per on hauria de parlar d'això però ho faré pq no puc més. Fa temps que no em sento a gust amb mi mateixa, no es k sigui ni gorda, ni molt prima però no em sento a gust amb el meu físic (cara i cos). Les meves amigues em diuen que sóc guapa i no m'hauria de queixar de sentir-me lletja ni tenir l'autoestima tant baixa. Però sincerament, no se si ho diuen x pena. A vegades me'n vaig plorant a dormir perquè no estic contenta amb el que veig i sé que sona molt bulgar i tercer mundista perquè hi ha milions de problemes més greus, i en sóc conscient, però no ho puc evitar. La meva mare ja m'ha pillat alguns cops amb els ulls molt inflats el dia següent d'haver plorat per la nit i sempre em pregunta pq he plorat pq sap q tinc els ulls inflats per aquest motiu, però mai li dic la veritat. Em fa vergonya i no vull que es preocupi per mi. No sé què fer. Espero que sigui la merda adolescència (amb perdó de la paraula). Gràcies per escoltar-me (més aviat llegir-me), necessitava desofegar-me.

 

Bon dia boniqueta!

Primer de tot moltíssimes gràcies per
compartir-ho amb nosaltres!!

A vegades, el nostre entorn
ens transmet la idea de que si tens un bon cos no

tenim complexos (aspectes que no ens acaben d'agradar o que
ens fan sentir

El més important és
treballar per tenir una bona AUTOESTIMA, que t’acceptis i et

remei que conviure amb elles. Pensa que el "cos
perfecta" no existeix perquè la bellesa és relativa. El que m'agrada a mi,
no té perquè agradar-te a tu. Aquesta és la gràcia, que PA GUSTOS COLORES!! A
més, tenir un bon cos no és el més important. Si tens un bon cos però ets una
persona amb la que no es pot mantenir una bona conversa, riure, confiar i
compartir moments; de poc servirà! I segur que no és així. Ets més que un cos,
el teu caràcter i les teves habilitats també conten i això afecta a la imatge
que tenim i que tenen els altres de nosaltres mateixos. Per AGRADAR als altres,
primer ens hem d'agradar NOSALTRES. És una qüestió d'actitud. També has de
pensar que les emocions afecten moltíssim a la nostra autoestima, en com ens
veiem. Aprèn a mirar-te amb bons ulls. Per tant, el meu consell és que et miris al mirall i intentis observar
tots aquells detalls del teu cos que t'encanten. Que et descobreixis, perquè si
et fixes en els detalls trobaràs parts boniques i úniques del teu cos amb les
que potser abans no t'havies fixat. 

I, no t’avergonyeixis mai
dels teus sentiments. Segurament la teva mare pateix per tu cada vegada que et
veu amb els ulls inflats, perquè vol que estiguis bé. Si li expliques el que et
passa es quedarà més tranquil·la i veurà que per tu és important, que t’afecta.
Potser inclòs et dones compte que TOTS en em sentit així en algun moment. Pot
ser una manera de compartir sentiments i experiències amb la teva mare que us
uneixin, i fins hi tot podràs descobrir que ella també té els seus complexes i
que també s’ha sentit VULNERABLE en algun moment.

Una abraçada,

Judit (psicòloga)

--

 

Bon dia boniqueta!

Primer de tot moltíssimes gràcies per
compartir-ho amb nosaltres!!

A vegades, el nostre entorn
ens transmet la idea de que si tens un bon cos no 

et pots sentir insegura perquè és el que tothom vol... Doncs
NOOOOOOO!!! Tots

El més important és
treballar per tenir una bona AUTOESTIMA, que t’acceptis i et valoris tal i com ets. Perquè hi ha coses que NO es poden
canviar, i no tenim més

Una abraçada,

Judit (psicòloga)

--