-
-
Any: 2007
Comarca: Vinalopó Mitjà
Data: 12/02/20 16:54
Angustia
Doncs em sento arraconada, com en una gàbia de la qual no puc escapar. Com si desitgés fer fora volar i m'haguessin tallat les ales. Obro la finestra per poder respirar perquè sento que m'ofego, però la sensació és la mateixa perquè on m'estic ofegant és per dins. Com si una pena em absorbís el alama poc a poc, fent desaparèixer tot el meu ésser. Com si portés plom al cor que em impedir sentir i seguir movent-me cap a la catàstrofe. Com si estigués morint per dins contínuament. Amb ganes de cridar alguna cosa però no saber el què. Dir alguna cosa però no saber el què. Simplement cridar. Necessito parlar amb algú però no trobo ni les paraules ni la persona ni el valor. Sempre tinc pensaments que deixo fluir en la meva ment i que desitjo cridar, però després deixo de voler cridar meves penes quan recordo que ningú sabria com reaccionar i que tots reaccionarien d'una manera diferent a la que jo m'esperava, portant-me així un desengany més. Així em sento. I em moro per dins, i sento ràbia i frustració i de vegades ploro i no sé per què. Tot és així des que em vaig adonar que ja no esteu en la meva vida. I per moltes paraules més que digui, ningú mai podrà entendre com em sento, perquè totes aquestes paraules no són capaços d'expressar tota la tristesa. ¿Depressió? No crec. Només sé que quan penso en vosaltres torno a sentir-me igual. I crec que no podreu entendre ni el que us vull ni la dependència emocional que tinc cap a vosaltres.
Aquest curs he passat a l'institut. Tots els de la meva classe de l'escola van anar a un institut i jo vaig anar a un altre. M'encanta el meu institut i les meves amigues / us d'allà, però em sento així. Ho he escrit com si fos una carta per a ells. Estic desesperada i no tinc ni idea del que he de fer ...
Laia Sala
Laia Sala
Data: 13/02/2020 12:10


Hola, 


moltes gràcies, és una carta molt bonica...


Canviar d'institut és una pèrdua i necessites un procés d'adaptació. És el procés de dol... escriure cartes, plorar, escoltar música, sortir a passejar són petites coses que et poden ajudar a sentir-te una mica més reconfortada. L'única manera de viure el dol és travessar aquest dolor. Així que mica en mica, no et posis pressa i deixa't sentir...


Una abraçada!

Laia Sala

@laiasala.psico

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Un portal de:

Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: