PERDUDA

Darrerament em trobo molt sola. Sento que realment no tinc ningú en qui confiar i m'ho guardo tot per a mi. Estic en un equip de bàsquet i estem bastant unides però sento que estic en un esglaó inferior respecte a la resta. Estava amb un noi però ho vam deixar perquè a mi em feia vergonya el que pensés la gent si estava amb ell i a part no estàvem bé. He començat batxillerat i tots els meus amics de l'ESO se'm han distanciat perquè fan una altra modalitat. He conegut nova gent però igualment, no sé, no em sento 100% bé. D'altra banda el batxillerat m'estressa molt, estic dormint menys que mai, i sense estudiar molt trec 8, però sé que algun dia no serà així. L'any passat vaig desaprofitar tot l'any, perquè tenia una persona al cap, un amor no-correspost, i a dia d'avui em segueix fent mal. Em passo els caps de setmana tancada a casa, fent veure que estudio, enganxada al mòbil i a l'ordinador i només surto per anar a jugar els partits. L'any passat em sentia molt bé a pista, però això ha canviat, i ara em sento dolenta, sento que no valc res. Amb tot això pateixo molta ansietat i això es trasllada a menjar compulsivament, i m'he engreixat molt. No sé que serà de mi en un futur, no sé qui soc i tinc molta por del que pugui passar demà.
No sé que fer ja, estic desesperada. Crec que tinc por de la vida.