-
-
Any: 2003
Comarca: Baix Llobregat
Data: 18/03/20 12:30
Preocupada
Hola! Primer de tot agraïr-vos el treball que feu, porto bastants anys llegint-vos i avui m'he decidit a parlar amb vosaltres sobre un tema que em té una mica preocupada. Sóc una noia d'uns 1,64cm d'alçada i de normal uns 60kg, a vegades 61kg.
Començo pel principi... Sempre he sigut una persona amb una autoestima força baixa, m'han comparat sempre amb familiars, companyes de clase que eren molt bones estudiants (jo anava una mica justeta, aprobava pero justeta) i a part d'això més casos semblants que a la llarga m'han fet estimar-me una merda.
Quan tenia 13-14 vaig començar a tenir problemes d'autoestima més aviat amb el meu físic, volia ser més prima, però només eren pensaments, no vaig deixar de menjar ni vaig fer res. Pasaven els anys i seguia sense agradar-me físicament sense causar-me problemes. He de recalcar que des dels 14 anys sóc deportista i faig esport molt sovint. Ara bé, aquest desembre (2019) arrel de pasar unes setmanes de molt estrés per els estudis / examens i per un treball que em va consumir l'energia total, em vaig aprimar bastant, i a partir d'aqui em va agradar molt aquesta "pèrdua" ja que no m'havia aprimat així mai (estava sana tot i així). Vaig aprofitar a continuar baixant o almenys a mantenir-ho menjant molt sa i treient-me totes les coses que son "merda". Com em va fer pànic tornar a pujar, vaig comprar-me unes pastilles que el que feien eren augmentar la rapidesa de cremar la grasa (eren 2 pastilles al dia que em van durar uns 15 dies). Mentre me les prenia no notava cap diferencia (només que potser les ganes de picar entre hores no les tenia). He de remarcar molt el treball que estava fent menjant molt sa, m'ho he tret tot, ja que m'agraden molt tot el que son galetes i picar etc... Continuo, quan ja em vaig acabar les pastilles, dies després vaig començar a notar pèrdua de pes un altre cop, he arribat al 58,5. Sóc conscient de que per la meva constitució no perdo ràpid de pes, millor dit, em costa perdre pes, però el guanyo de seguida.
Ara mateix, a l'actualitat com estic? Doncs amb por, no vull tornar a pesar 60kg, vull seguir baixant, no vull estar així com estic. M'agradaria arribar als 54-55. No m'agrada mirar-me al mirall perquè sempre son decepcions i disgustos. M'agrada veure a la bàscula que vaig perdent i que el número baixa però em segueixo veient ben malament.
Us escric perquè mai m'havia obsesionat tant com ara i em sorprén de mi mateixa aquesta força de voluntat per aprimar-me perque anys enrere quan ho he intentat no he sigut capaç de fer-ho.
Que opineu? M'agradaria saber que m'està pasant... i així almenys ho parlo amb algú.

Gràcies!!!
Andrea Esquerdo
Andrea Esquerdo
Data: 23/03/2020 10:48

Bon dia bonica!

Primer de tot, gràcies per comptar amb nosaltres!

Ens alegrem molt de que t'hagis deciti a escriure'ns, ets molt valenta!

És molt important estimar-nos i acceptar-nos tal com som, però no només referint-nos en el físic, sinó en tota la nostra persona, SOM MOLT MÉS QUE UN FÍSIC! Pel que, l'autoestima no només depen de si ens acceptem fisicament, depen de si ens acceptem fisicament, personalment, si ens agrad el nostre caràcter, com som amb la fent del voltant, si ens agraden les nostres habilitats, i moltes altres coses que ens defineixen. És com una balança, potser hi ha alguna cosa del fisic que no ens agrada, però la nostra personalitat ens ho compensa! 

Un altre consolle que et dome, és que no et fixis en el número de la bàscula. Has de saber que el nostre pes no només és el greix corporal, tenim uns ossos, uns musculs i una constitució que te un pes i no el podem canviar. Ena cmentes què ets esportista i fas molt esport, doncs estic segura que els teus musucls están molt forts i pesen més que si no en fessis, per tant el teúrgia pes total és "major", no perquè el teu greix corporal sigui molt, sinò perquè les teus musculs pesen.

Parlar del que ens preocupa és molt sa, amb amigues, pares, germans, cosins, o amb qui sigui. Ningú sap de tot, necessitem a les altres persones per a poder solucionar probelmes o coses que ens fan patir, pel que t'animem a parlar amb els pares o amb les amigues (via FaceTime o skype ara que estem de confinament). Parlar del que ens preocupa, també ens ajuda a alliberar-nos d'una pressió que tenim a dins i no expressem. 

No hi ha dues persones iguals ni dos cossos iguals. Tampoco existeix el  cos perfecte, tots els cossos són perfectes, el teu cos és perfecte per tu! 


Una abraçada molt forta i ànims en aquests dies de confinament, 

Accepta't i estima't

Andrea (psicologa) 

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Un portal de:

Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: