Vaig a 4t d’Eso, portava ANYS, desde 3r de primaria potser esperant el viatge de fi de curs del col•legi (en el meu cole nomes hi ha fins 4t, i acabes, porto des de p3 al cole). El viatge somiat de tots els que hi som al cole de tota la vida junts. La mitica graduació que es porta pensant des de que estem a 1r de la Eso, l’any passat ja bromejavem amb que en ficariem aquell dia. I les que anaven a ser les mitiques i ultimes convivencies... (en el meu insti no es fan colonies, es deixen de fer a 6é, es un cole cristià per aixo fem les convis, pero ni resem ni res hahaha, es un mite eso). La gent que va de convivencies es la tipica que penses “tu seràs una de les poques persones que quan s’acabi el cole recordare, perque qui realment va es gent preciosa, que t’obra el cor i et deixa coneixe-la... Portava anys esperant a que arribi el meu esperat 4t de la Eso. I ara que? (sóc una d’aquelles persones que quan els hi xafes el pla no poden, ha de sortir tot amb lo planejat) Ho estic pasant fatal, ens han anul•lat el viatge (ens anavem una setmana despres de que diguessin lo del confinament), les convivencies tambe (finals de maig) i la graduacio igual (25 de juny). No se que fer amb la meva vida. Cada cop penso; ja mai em podre riure x les tonteries dels meus companys, o parlar amb aquell professor tan simpatic que m’ha ajudat tant, saltar-me les classes de castellà, o
colar-me a la “part prohibida” del
cole. Coses que vulguis o no m’han fet, aquest cole m’ha donat molt per recordar i sempre sere agraida, es un orgull per mi haver sigut part d’aquesta escola tots aquets anys, i mira que sempre e pensat que era una merda de escola, fins q no et dones conte que estas a punt de perdre tot el que has conegut en els ultims 13 anys. Se que no ho perdre, pero ja no formare part d’aquella familia com
un membre més perque ja estare fora de l’escola i no es el mateix vulguis o no, ja passes a ser un ex alumne....Espero que em puguis dir i sento molt de que sigui tant llarg el text pero necessitava dir-li a algú, espero que m’ajudis i em donis algun consell que em pugui dismunir l’ansietat i el neguit de sobre, Moltissimes gracies, petons i salut!
Laura Centellas Data: 01/05/2020 17:16
Hola!
Entenem perfectament aquesta sensació que expliques. Amb l'estat d'alarma i el confinament s'han alterat les convivències, el viatge de final de curs i el comiat en sí.
Segurament aquests esdeveniments eren rituals de comiat, per anar acceptant que s'acabava aquesta fantàstica etapa a l'escola.
Des del consultori et recomanem un parell de coses:
- Escriure una carta de comiat. Explicant com et sents, agraint a totes les persones que han sigut importants per tu, els aprenentatges que has rebut... tot el que necessitis dir.
- Parlar amb els companys i companyes de classe per ajornar aquests esdeveniments. Per exemple, per poder programar un viatge de final de curs l'any vinent, o bé fer la cerimònia de tancament de curs al mes d'octubre quan es puguin reobrir les aules.
És a dir, buscar alguna alternativa per marcar aquest canvi en la vostra etapa acadèmica. Parla-ho també amb el professorat i organitzeu conjuntament alguna activitat (ja sigui online aquest curs, i presencial d'aquí uns mesos)
Una abraçada!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
