Consultori - Psicologia: Germana bessona

-
Any: 2001
Comarca: Barcelonès
Data: 13/05/20 09:41

Germana bessona

Tinc una germana bessona i ens odiem. Mai m’ha agradat la sensació de que ens tractessin a les dues com a una única persona. La gent ens confon perquè som idèntiques físicament tot i tenir caràcters molt oposats. Tothom té idealitzat que tenir una germana bessona es com tenir una millor amiga, però no sempre es així.

No veig en ningú més les seves mirades d’odi cap a mi. Ens tenim enveja mútua per qualitats que tinc jo i ella no i viceversa. Jo li tinc molta enveja perquè ella sempre ha estat amb nois i jo encara no m’he liat mai, a més, sempre hem compartit amics i no m’agrada gens perquè sempre he tingut la sensació que a mi em veuen simplement com la germana més seria i lletja i que no destaca per res. Quan érem més petites la nostra relació també feia pena i jo pensava que amb els anys la cosa s’arreglaria però aquest any en farem 19 i la cosa cada vagada va a pitjor. Hem parlat moltes vegades de la nostra relació però no n’hem tret res de bo.

Ens comparem moltíssim. Des del meu punt de vista, això fa que tingui una autoestima baixa i soc molt insegura. Sempre la he vist a ella molt millor que jo; la preferida dels cosins, dels avis, dels tiets, la més guapa, la més divertida... Sempre si em trobu un conegut pel carrer sempre m'acaben preguntant més per ella que per mi. Aixo em fa sentir que no valc res.

Jo la veritat es que l’únic que vull es marxar de casa per no veure-la ni estar amb ella, potser una manera d’arreglar la relació és distanciar-nos.

Em sap molt greu aquesta relació ja que l’estimo moltíssim però ens és impossible mantenir una conversa sense cridar-nos i també em sap greu pels meus pares.
Aquests mesos de confinament encara hem estat molt pitjor i estem insuportables una amb l’altre.

Espero que m’entengueu i em pugueu donar algun consell.
Moltes gràcies per la feina, sou de gran ajuda!

Laura Centellas
Data: 14/05/2020 12:03

Hola!

Molt sovint s'han idealitzar les relacions entre gemans i, sobretot, entre germans/es bessons/es. I la realitat no és aquesta. Sovint hi ha diferències en el caràcter, dificultats en la convivència i, fins i tot, comparacions de les altres persones que no ajuden a tenir una bona relació.

Pel que ens expliques, sembla que el confinament ha agreujat (ha potenciat) aquestes dificultats que tens amb la teva germana. També observem que, part de les reticències de totes dues venen de la sensació de comparació i d'admiració cap a l'altra.

Potser sí que un temps de distanciament us aniria bé per poder redefinir la vostra relació. Les relacions humanes canvien a mesura que van canviant les persones que en formen part, així que potser, més endavant, quan cadascuna hagi pogut fer el seu propi procés de diferenciació, podreu ser honestes amb l'altra.

Una de les claus per poder millorar la relació és convertir l'enveja en admiració. Ser capaç de reconèixer en l'altra les seves virtuts, sense que això danyi la nostra pròpia autoestima. És difícil, però es pot aconseguir.

Per altra banda, si totes dues esteu d'acord en les vostres dificultats, potser us podeu plantejar fer algun tipus de teràpia familiar per poder reconduir aquesta situació. Com ho veus?

Trobar l'espai per redefinir-se a un mateix és difícil i si tens una germana bessona que tothom us compara, ho és encara més. Busqueu aquests espais de diferència, alabeu-vos mútuament i ensenyeu-vos la vostra part més vulnerable.

Nosaltres seguim aquí.

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.

Moltes gràcies per la teva consulta!

Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.