-
-
Any: 1998
Comarca: Bages
Data: 13/05/20 22:29
em sento inútil
ara mateix em sento la persona mes inútil.
portava anys volent estudiar fotografia però sempre hi havia alguna cosa que no em convencia el tot.
Vaig aconseguir entrar en una escola d'arts i em vaig sentir la persona mes orgullosa de el món per que havia aconseguit el que volia.
Però al cap de pocs mesos d'entrar m'ho vaig prendre més com una obligació i vaig entrar en ansietat.
Segui estudiant fins que vaig arribar a el límit de crisi d'ansietat forts i vaig decidir deixar-ho.
El problema és que la meva família no sap que ho he deixat i em fa por que ho sàpiguen.
Per que sempre m'han fet sentir-me inútil i en part no vaig voler deixar la fotografia per no decebre'ls.
Em provoca molta ansietat l'haver deixat alguna cosa que suposadament em feia feliç i haver-me adonat que no era així.
I el fet de tenir 22 anys i no tenir feina m'aclapara també moltíssim per que això fa que em senti més inútil encara.
Es que la meva família en el moment que sàpiguen que ho he deixat tot em atacaran més i prou tinc amb haver de lluitar cada dia amb els meus pensaments com perquè em martilizen més i no rebi cap suport per part seva.
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 15/05/2020 17:47
Hola!

Gràcies per escriure'ns i confiar en nosaltres.

En la teva consulta hi ha diferents temes a tenir en compte:

Per una banda, la teva autoexigència. A vegades, ens posem tanta pressió a sobre que nosaltres mateixos ens creem una "imatge ideal" de com hauria de ser allò. En el teu cas, com hauria de ser el teu comportament com a estudiant. Això fa que l'ansietat augmenti i si l'ansietat augmenta, la concentració disminueix.... i comença a haver-hi dificultats de rendiment, males notes, treballs que no estan "perfectes" i per tant, dels que no ens sentim orgullosos....

També hi ha la pressió que sentim externament, és a dir, que creiem sentir de part de les altres persones. Creure que decebràs a una persona per no arribar als objectius que (tu) t'havies marcat.... és posar-se molta pressió a sobre, no creus?

Finalment, si no tens feina perquè has estat estudiant... és normal, no? Si aquest confinament, fa que et replantegis una mica el teu futur i vulguis fer-hi canvis, genial!

Però poc a poc. 

El més important ara és que trobis suport social i familiar. Parla amb les teves persones de confiança, explica'ls com estàs i deixa que et consolin. Si tens por que t'ataquin, demana explícitament que no et facin cap comentari, només que t'escoltin. 

Pel que fa als estudis, la decisió és ferma o és deguda a l'ansietat? Si és ferma, comunica-ho a qui ho hagis de comunicar i comença a orientar-te cap a altres coses. Si és deguda a l'ansietat, para, observa-ho amb perspectiva i, si hi ha alguna assignatura o treball que et vingui de gust, fes-lo. Sinó espera al curs vinent. 

Nosaltres seguim aquí

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Un portal de:

Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: