Hola bonica,
No és cap tonteria. Tot el que t'ha passat són experiències doloroses que necessiten el seu temps per poder-se curar i que deixin de fer mal. Ara mateix són cicatrius que segurament encara estan obertes i per això sents aquest dolor emocional i aquests pensaments que tot va a pitjor.
A vegades sembla que s'ajunten tots els problemes i sentim que no hi ha sortida. Però n'hi ha. La vida és cíclica i això implica que tard o d'hora, passarà. Tens alguna persona de confiança amb qui puguis parlar sobre com estàs? A vegades va bé escriure i explicar com estem. Ens ajuda a ordenar les idees, a veure-ho amb una altra perspectiva.
Per altra banda, t'has plantejat la possibilitat de demanar ajuda professional a un psicòleg/a? Potser t'aniria bé poder treballar aquestes ferides i anar-les curant mica en mica....
Nosaltres seguim aquí, escriu-nos sempre que ho necessitis. Una abraçada molt forta, no estàs sola, val?
--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la
Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
