Bona tarda, des de Buenos Aires, tinc 16 anys i sóc argentí fins al moll de l'os.
Em sap greu el fet de que hagi de comunicar-me per aquest mitjà per intentar trobar una mica de contenció. He après català per qüestions d'evair situacions amoroses dolentes, la que vaig creure era la millor forma d'invertir el meu temps, això fa dos anys. Tinc a la família al costat meu i sempre compto amb el seu suport, però n'hi ha vegades que no el sento. Crec que tot forma part de sensacions, sentiments i percepcions que sempre hi poden ser errades. Avui estic escrivent això després de tallar amb la meva núvia, amb que portava gairebé tres mesos de festejament. La quarantena, la poca comunicació, i el fet de que ella m'hagi tallat pel simple fet de que a les cartes d'astrologia l'havia sortit que jo dubtava de la meva sexualitat; m'he quedat amb un pam de nas per semblant cosa, o sigui que manca completament de sentit, no ho entenc!!!!
Mai no m'he sentit més estrany, a més de que, encara que tinc els meus amics i més gent pròxima, els sento molt de lluny, com veient i no fent res o com si no els interessés. Sovint em dic a mi mateix "allunya't de tothom" i es com si volgués seguir aquella idea i em tanco més a mi mateix per a la resta. Tampoc no vull acabar sent el típic que fa el que tothom fa, no vull ser del ramat.
Tot i això, em sento incapaç de tot, que no puc ni fer les coses més mínimes, que només sé fer els deures de l'institut i després sóc un ésser humà completament d'un sol ús. Estic tip; vaig acudir a aquesta pàgina perquè la conec fa prou de temps.
Si arribeu a contestar-me'n, m'agradaria preguntar-te com estàs. Tothom es mereix que li preguntin això. Gràcies per tot.
Laura Centellas Data: 21/05/2020 10:37
Hola!
Benvingut a la pàgina! i felicitats pel teu nivell de català!!
Pel que expliques sembla que estàs vivint un procés de dol. És dolorós que la teva parella talli amb tu i deixi la relació.
Necessites un temps per poder expressar tot aquest malestar i aquest dolor: escriu, pinta, dibuixa, escolta música, plora.... enfada't, estripa papers... deixa que surti tot.
Mica en mica veuràs com va baixant la intensitat del dolor i podràs concentrar-te en tu mateix i en fer les coses que t'agraden i et donen plaer.
Procura també deixar-te envoltar per les persones que t'estimen. Deixa que els teus amics i la teva família estiguin al teu costat.
Pas a pas, d'acord? no t'omplis d'exigències.
1r expressar el dolor,
2n envoltar-te de gent,
3r. petits plaers
4rt recuperar la motivació.
Tot va al seu ritme.... i veuràs que d'aquí un temps et sentiràs millor.
Nosaltres estem bé, gràcies per preguntar! amb ganes de seguir ajudant a tots els/les adolescents que ho necessiten.
Una abraçada molt forta!
-- La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.
Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
