-
-
Any: 2000
Comarca: Bages
Data: 18/05/20 01:21
carrer
Hola,
Nose si això aniria al apartat psicologia o aquí...
Visc en un poble i des de fa anys, uns 10, que no estic còmode anant pel carrer per unes poques males experiències que inconscientment penso que passaran en qualsevol moment (tipu niñatos que t'insulten que ni et coneixen. o simplement pq tinc ansietat per trobar-me amb algú que fa anys em fes mal tipu ex-amigues o gent q m'odiava). Al poble no tinc amics ja (bueno, una que no es que ens portem molt bé), i no perquè jo fos conflictiva ni res, sóc molt tímida i fa anys era considerada una 'pringada'.
Jo de normal no visc aqui sino que comparteixo pis en una ciutat (encara que cada setmana visitava la meva família al poble abans del confinament) on estic millor i no em ve aquesta ansietat ja que ningú em coneix pero ara estic amb mon pare al poble.
No he sortit cap dia de la quarantena, sols 1 dia a fer un recado al mateix carrer pero no he sortit cap dia mes, ni tirar basura ni fer la compra. Jo tinc terrat i he estat bé així, però des de que estavem a la fase 0 i avui que entrem a la 1 pues nomes he sortit 1 cop per a caminar amb mon pare un rato i no em va agradar gens, em sentia com amb molta ansietat per si em trobava algu (i no es perquè m'increpessin per sortir a passejar o algo, ja que estavem a la fase 0) i em sento molt rara i que tinc un problema ja q tothom volia sortir i jo no vull sortir pel poble, només vull veure a la meva millor amiga que viu a 10km i al meu novio q viu a la ciutat.
Al meu poble no tinc ganes ni danar camí cap al bus per si em creu-ho amb algu i els 5 minuts que hi ha de camí sem fan eterns, i la espera a la parada més encara.
Ja de normal no vull anar pel carrer pro des del confinament es com que me acomodat mentalment i em veig incapaç de sortir quan hagi de quedar amb algú, o simplement a passejar, i si a partir de demà surt molta més gent tindré menys ganes.
Tinc 21 anys i no vull que aquestes coses m'afectin encara més... Que puc fer per no sentir ansietat pel carrer? Mercii...
Laura Centellas
Laura Centellas
Data: 19/05/2020 10:21
Hola!

La situació que ens expliques té a veure amb les experiències prèvies que has viscut en aquesta població. 

Aquesta angoixa que expliques es materialitza en aquestes poques ganes de sortir al carrer i relacionar-te amb persones d'aquest poble. Tu mateixa dius que a la ciutat on vius habitualment no tens aquesta sensació, per tant, l'angoixa està molt focalitzada a aquest espai. 

Per superar l'angoixa (o almenys mantenir-la a ratlla) és important fer petits reptes. Fes-te una llista de dificultats ordenades de més fàcil a més difícil per tu i, ves-les fent mica en mica (al teu ritme) avançant. Per ex: tirar les escombraries, sortir a passejar amb el teu pare, anar a comprar alguna cosa en alguna botiga de confiança... 

També ajuda tenir algunes converses preparades, de l'estil: "què tal? Com ho porteu?", "Esteu tots bé?", "jo tinc ganes de tornar a la normalitat".... Així et sentiràs una mica més segura a l'hora d'interactuar amb les altres persones. 

Finalment, si ho necessites, demana ajuda professional. Et pot anar bé treballar aquesta inseguretat amb aquestes persones i reforçar les teves eines per fer-hi front!! 

Una abraçada!

--
La Laura Centellas t'ha moderat el missatge amb el suport de la Laia Sala, psicòloga.



Moltes gràcies per la teva consulta!
Només els moderadors i l'usuari que ha fet la consulta poden publicar-hi respostes.
Un portal de:

Adolescents.cat és el portal més visitat entre els usuaris joves de Catalunya. Aquí hi trobaràs tot allò que t'interessa sobre els teus ídols, consells per resoldre els teus dubtes i inquietuds, tests, actualitat, vídeos virals, gossip, apunts, treballs, resums d'exàmens, assessorament sobre sexualitat i parella, comunitat, etc. Vivim per entretenir-vos i treballem per a satisfer-vos. Un lloc a internet on la diversió està assegurada. No t'oblidis de recomanar-nos als teus amics.
Segueix-nos a:
Cerca a Adolescents.cat:

Tecnologia: Sobrevia.net
Llicència: CC BY-NC-ND
Mitjà associat a l'ACPC
 
Amb la col·laboració de: