Tenim ganes de compartir una carta que ens ha arribat a la redacció i que creiem que planteja una reflexió molt interessant: .
"Sóc una noia i tinc una preocupació. L'any que ve faré 18 anys i hauré de decidir el meu futur, com molts de vosaltres. Jo ho tinc clar: vull estudiar tecnologia. Molts pensen que faig broma, que això no està fet per a mi, que això no està fet per a una noia.
Estaré equivocada i tindran raó?, aquesta és la frase que em ronda pel cap.
"Potser hauria de ser mestra o infermera que crec que és el que esperen de mi". Probablement, aquelles o aquells que no us heu trobat mai en aquesta situació, creureu que no és cert o que sóc una exagerada, però la veritat és que aquesta
és la situació en la que ens trobem la majoria de les noies, poques i valentes, que trencant estereotips, estem fent el batxillerat tecnològic, tan masculinitzat.
Vosaltres, en la meva situació, tiraríeu endavant sabent que m'espera un futur envoltada d'homes i on segurament seré menyspreada pel fet de ser una dona en un món d'homes?
Aquelles o aquells que m'hauríeu respost que canviï de vocació, m'agradaria que coneguéssiu una dada: com segurament ja sabeu, la tecnologia és el futur, de fet és el present, i segons diversos estudis està demostrat que les dones són necessàries
i indispensables en aquest sector de cara al futur, perquè entre altres coses encara que tots els nois s'hi dediquessin, no serien suficients per omplir tots els llocs de treball.
Així doncs, em dirigeixo a vosaltres, noies, per animar-vos a no tancar les portes cap als estudis tecnològics, a no fer cas dels prejudicis, a creure en vosaltres i a imposar els vostres interessos davant la societat.
"Som com volem i serem qui vulguem ser".
A.R.A
